*Es necesario apuntare ANTES de 25 de septiembre.

La Neus Gutierrez i la Sandra Tello, de la UPF, van fer un video sobre l’Aixada:

GENER 2014

Un concert d’un ex-aixadenc!

 

Eleccions europees

S’acosten les eleccions europees i ATTAC ens recorda la seva importància. Les polítiques que marquen el nostre destí provenen de la Unió Europea i només donant-los un gir, serà possible una Europa democràtica, social, ecològica i solidària. Per anar fent boca i conformar un ampli front antineolliberal que lluiti políticament per canviar l’ordre capitalista de la Unió Europea ens proposen les següents jornades:

 

DESEMBRE 2013

El PRÒXIM CICLE DE XERRADES/DEBAT de col·lectivització d’AureaSocial, Fem-lo Comú, abordarà, durant el mes de desembre, la sobirania alimentària, el dret que haurien de tenir tots els pobles a definir la seva política agrària i alimentària.

 

Dijous 12 de desembre, 19:00 h. «Què defensa la sobirania alimentaria? D’on sorgeix? Quins en son els reptes…»    

Presentació a càrrec de la Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. Carles Soler Novás  i David Fitó Ferrer 

 

Divendres 13 de desembre 19:00h. Presentació del llibre Elogi de l’hort urbà. 

Amb els autors: Albert Vidal Raventós i Vanessa Prades Estévez

 

Dijous 19 de desembre, 19:00 h. Xerrada/debat a càrrec de membres d’ASAC! (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya). «Història, actualitat i reptes del moviment català per la sobirania alimentària» Presentació del Manual de Dinamització Local Agroecològica. amb Guillem Tendero

«Propostes feministes contra l’agronegoci»  Grup de Sobirania Alimentària i Feminismes  amb Ariadna Pomar

 

L’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC!) pretén ser l’espai de referència, de coordinació i d’acció política per la Sobirania Alimentària a Catalunya. Agrupa col·lectius i entitats que treballen per la SbA des de diversos àmbits temàtics, com ara el consum crític, el comerç just, la cooperació internacional, la recerca activista o la producció i la transformació agroecològica.

 

NOVEMBRE 2013

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE. Segona Trobada del Multireferèndum a Barcelona. Àurea Social, al carrer Sardenya, 263.

Som lo que Sembrem, amb d’altres col·lectius, impulsa el projecte Multireferèndum a Catalunya. Us deixem uns paràgrafs de la proposta inicial aprovada a Balaguer el 6 d’octubre on van assistir més de 100 persones de diversos col·lectius d’arreu el territori:

Þ     Convocar i autoorganitzar un referèndum múltiple que permeti el posicionament de la societat catalana en relació a les ILP blocades per les institucions parlamentàries en els últims temps; també contemplem la possibilitat que altres qüestions d’actualitat, vehiculades per entitats materialment implicades en la problemàtica, hi siguin incloses

Þ     Cultivar un dispositiu tècnic per aquest procés, capaç d’ampliar al màxim les possibilitats de participació en el mateix. Acabada aquesta primera experiència, es pot posar a disposició pública, perquè pugui ser reproduït lliurement per aquelles iniciatives de caràcter local o nacional interessades a promoure processos populars de posicionament polític, fins a fer-los massius i habituals

Þ     Culminar aquest primer multireferèndum durant les pròximes eleccions europees del 2014

Aquí teniu el detall de la convocatòria amb els temes a tractar en aquesta segona jornada: www.multireferendum.cat. Per dinar, porteu-vos alguna cosa i la compartim al terrat!!

15 I 16 NOVEMBRE 2013.JORNADES sobre la formació universitària davant el paradigma de la Sobirania Alimentària. – Universitat Autònoma de Barcelona.  Sala cinema (Edifici d’estudiants)- Plaça Cívica.

El món avança, les societats avancen. Ja no val tot a l’hora de produir aliments. No val oblidar-se de les persones, dels pobles, dels territoris, de la cultura, de la biodiversitat. Però, això s’explica a la universitat? ¿S’expliquen altres maneres de fer les coses? Parlem d’això!

Aquestes jornades seran un punt de trobada entre el camp i la Universitat per parlar-ne. Per a què la universitat pugui explicar el que fa (i el que podria fer) per incorporar la Sobirania alimentària i per a què el camp pugui explicar què espera de la universitat. Tindrem ponències de persones que ho estan treballant cada dia des d’ambdós costats. Moments de diàlegs i treball conjunt per a construir propostes. A més, col·lectius d’estudiants, cooperatives de consum, organitzacions socials, ONG, tindran un espai al Mercat d’Idees per explicar-nos què fan.

Programa: universitatdelaterra.wordpress.com

 

15 I 16 NOVEMBRE 2013. JORNADES TOT S’HI VAL PER FER FRONT A LES

VIOLÈNCIES? Moviments socials i per la pau: lluites i alternatives.

Àurea Social, al carrer Sardenya, 263.

Quins són els límits de l’acció noviolenta en la resistència i la construcció d’alternatives? De quina manera la  noviolència impulsa processos de transformació social? Què duu a activistes i lluitadores en diferents causes a apostar per la noviolència?

Volem posar sobre la taula les relacions entre violència i l’acció noviolenta en les lluites i resistències que s’estan duent a terme des dels moviments socials i el moviment per la pau. Les jornades són gratuïtes.

Podreu seguir la presentació online a través del nostre canal d’streaming: bambuser.com/channel/puntinfo

Més informació a confederacio.org

El PRÒXIM CICLE DE XERRADES/DEBAT de col·lectivització d’AureaSocial, Fem-lo Comú, versarà, durant el mes de novembre sobre la Memòria històrica de l’anarquisme a Catalunya:

14 de novembre dijous 19:00 h. La cultura llibertària a Catalunya. Xavier Diez
Doctor en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull. Autor, entre d’altres, del llibre L’anarquisme, fet diferencial català (2013).

 

21 de novembre dijous 19:00 h. Dones, lliures i revolucionàries. Sonya Torres Planells. Doctora en Història de l’art, professora d’història i investigadora de l’anarquisme i de les dones en el moviment llibertari.

 

30 de novembre dijous 19:00 h. Repressió i Llei de la memòria històrica. ARMH – CNT – Fundació Anselmo Lorenzo – Memorial Democràtic – Fundació Ferrer i Guàrdia – Ateneu Enciclopèdic Popular.

 

Activitats paral·leles (a AureaSocial)

De l’1 al 15 de novembre
Exposició.La lluita per l’oportunitat de viure.

 

Divendres, 15 de novembre, 19:00 h. Documentals.Sueños colectivos.Viure la utopia.

 

Divendres, 22 de novembre, 19:00 h. Teatre.Presas en las cárceles de Franco.
Ditirambo Teatre.

 

OCTUBRE 2013

Cicle de Cinema D Barcelona:

‘La força del talent’. 21, 22 i 23 d’octubre de 2013 a les 19:45 i a les 22:15.

‘La Fuente de las mujeres’ de Radu Mihaileanu, França, 2011, V.O.S.E.
18, 19 i 20 de novembre de 2013 a les 19:45 i a les 22:15.

‘Ágora’ d’Alejandro Amenábar, Espanya, 2009, V.O.S.E. 16, 17 i 18 de desembre de 2013 a les 19:45 i a les 22:15.

‘Visión: La historia de Hildegarda de Bingen’ de Margarethe con  Trotta, Alemanya, 2009, V.O.S.E.

Preu de l’entrada: 3 euros

Lloc: Cinemes Alexandra (Rambla de Catalunya, 90, Barcelona)

Organitza: Regidoria de Dona i Drets Civils de L’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració dels Cinemes Alexandra.

Curs d’Anàlisi de la Realitat Social (CARS)– 4a edició

El Curs d’Anàlisi de la Realitat Social (CARS) vol oferir eines d’anàlisi per aquest temps de grans canvis i interrogants que vivim. Des de diferents perspectives (econòmica, social, política o cultural), el curs no només aspira a fer un diagnòstic complet i plural de la realitat, sinó també a generar debat entre els participants i ensumar possibles alternatives davant de la situació actual. En aquesta quarta edició del Curs introduïm importants novetats: hem potenciat determinats àmbits, hem actualitzat continguts i hem optat per un format de sessions més dinàmiques i participatives.

Un dissabte al mes de 10h a 14h. A partir d’octubre

Coordinat per Llorenç Puig – Més informació del curs i matriculacions aquí

SETEMBRE 2013

Dimarts 17 de setembre de 2013, a les 21.30. Projecció del documental ‘Conxita Badia no existeix’ d’Eulàlia Domènech. La directora restitueix la memòria de la cantant lírica Conxita Badia, la seva besàvia, tot elaborant un retrat humà i artístic de la dona que inspirà a mestres com Pau Casals, que fou mestra de Montserrat Caballé i que va marcar profundament músics, compositors, crítics i poetes de la seva època.

Lloc: Pl. de les Dones del 36 (entrada pels carrers Torrent de l’Olla o Santa Àgata). En cas de pluja la projecció es durà a terme a l’Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190-192).

El 25 de maig Monsanto, activistes de tot el món s’uniran a la  Marxa contra Monsanto.

Per què marxem?

• Investigacions científiques han demostrat que els aliments genèticament modificats de Monsanto poden conduir a problemes greus de salut, com el desenvolupament de tumors cancerígens, infertilitat i defectes congènits.
• Als Estats Units, la FDA, l’Agència encarregada de garantir la seguretat alimentària de la població, és dirigida per Michael Taylor, ex vicepresident de política pública de Monsanto. També a l’USDA, Departament d’Agricultura dels Estats Units, està el cap Roger Beachy, un ex director de Monsanto.
• Recentment, el Congrés dels EUA i el president Obama van aprovar la Llei HR933, més coneguda com ¨ Monsanto Protection Act ¨ que,  entre altres coses, nega autoritat a les Corts federals per cessar la plantació i venda de collites transgèniques encara que representin un risc per a la salut els consumidors.
• Per massa temps, Monsanto ha estat el benefactor dels subsidis a les empreses i el favoritisme polític. Els agricultors orgànics i petits productors pateixen pèrdues, mentre que Monsanto segueix forjant el seu monopoli sobre el subministrament d’aliments del món, incloent exclusius drets de patents sobre les llavors.

• Els productes de Monsanto són perjudicials per al medi ambient. Els científics van determinar que les plantacions OMG i els seus pesticides han causat la mort massiva d’abelles.

 

Quines són les solucions que defensem?

• Votar amb els diners, comprant orgànic i boicotejant tots les empreses que utilitzen transgènics en els seus productes.

• Que s’etiquetin els productes transgènics perquè els consumidors puguin prendre decisions informades.

• Demanar mes investigació científica sobre els efectes en la salut dels OMG.
• La derogació de les disposicions pertinents de la llei “Monsanto Protection Act” dels EUA.

• Informar el públic sobre els secrets de Monsanto i els benèfics de l’agricultura biològica-dinàmica, un model ja posat en pràctica, també conegut com Agricultura Ecològica, o Permacultura.

• Prendre el carrer per mostrar al món i a Monsanto que no assumirem aquestes injustícies en veu baixa.

Conferències a l’entorn de la crisi econòmica

Dijous 18 d'abril, a les 19h

La nova pobresa

Salvador Busquets, exdirector de la Fundació Arrels

Biblioteca Joan Miró (parc Joan Miró/Vilamarí, 61)

 
Dijous 25 d'abril, a les 19h

Les retallades, l'única solució?

Anton Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB

Biblioteca  Trinitat Vella-J. Barbero (Galícia, 16)

Dimecres 8 de maig, a les 19h

Els diners públics i el rescat de les entitats financeres

Arcadi Oliveres, economista

Biblioteca Sagrada Família (Provença, 480)

 

XI Jornades de Comerç  Just i Consum Responsable. ‘Sobirania Alimentària, feminisme i consum crític’ Barcelona, 26 i 27 d’abril del 2013

Palau Alòs. C/Sant Pere més Baix, 55 (Barcelona). <M> L1 Arc de Triomf / L4 Jaume I

 

La reflexió sobre el consum responsable o crític i la sobirania alimentària des d’un enfocament amb perspectiva feminista  és encara molt incipient. La Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb la Marxa Mundial de Dones, organitzen aquestes jornades que volen ser un espai per compartir sinèrgies i crear vincles des de diferents moviments socials (feminisme, ecologia, sobirania alimentària i consum crític) amb l’objectiu de construir un discurs sobre la sostenibilitat de la vida.

Les jornades seran un espai per visualitzar el que s’ha fet fins ara en aquest àmbit amb l’objectiu d’anar una mica més enllà. Es combinaran ponències teòriques amb taules rodones i recull d’experiències de producció agroecológica i consum amb la idea d’ incitar a la reflexió i posar sobre la taula obstacles i reptes.

 

Cicle d’activitats formatives ATTAC ACORDEM Abril- Maig 2013

 

c/ Indústria, 65. Local 2. Telèfon: 93 119 35 70

Correu electrònic: contacta@acordem.org http://www.acordem.org

 

Dijous 18 d’abril. 19 hores. Projecció de la pel·lícula «También la lluvia», de Iciar Bollaín. Ficció inspirada en la lluita pel dret a l’aigua a Cochabamba.

 

Dijous 24 d’abril. 19 hores. Projecció de la pel·lícula «Margin Call», de J.C. Chandler. 2012.

Thriller dramàtic sobre les hores prèvies a l’esclat de la crisi financera de 2008 en una important banca d’ inversió a Wall Street.

 

Dimecres 8 de maig. 19 hores. Cicle documentals “Itàlia tan a prop”: projecció de “No TAV: gli indiani di valle”, de Alan Rosenbith.

Documental sobre la lluita contra la construcció del tren d’alta velocitat a la vall de Susa. Subtitulat en castellà. Presentació: Andrea de Lotto.

 

Dijous 9 de maig. 19 hores. Taller obert sobre fiscalitat i serveis públics

Per a analitzar el tema i elaborar propostes alternatives al mantra neoliberal «No hi ha diners». Dirigit per la Comissió de serveis públics d’ATTAC Acordem.

 

Dimecres 15 de maig. 19 hores. Projecció de la pel·lícula «El Capital», de Costa Gavras.

Història de l’ ascens de Marc Tourneuil, un sicari del capital que es converteix en el seu amo i senyor.

 

Dimecres 22 de maig. 19 hores. Cicle documentals “Itàlia tan a prop”: projecció de “Black block”, de Alan Rosenbith.

Documental sobre la repressió del moviment altermundialista a la contracimera del G-8 a Gènova l’any 2001. Subtitulat en castellà. Presentació: Andrea de Lotto.

 

Dimecres 29 de maig. 19 hores. Cicle documentals «Sicko», de Michael Moore. Documental que reflexiona sobre el sistema de salut pública als Estats Units.

 

Setmana “bio” a CATALUNYA

Del 26 d’abril al 4 de maig es porta a terme la “Setmana Bio per l’Alimentació Ecològica” de Catalunya. Aquest esdeveniment coincideix amb BioCultura Barcelona, que actualment és la cita anual més important del sector professional ecològic al país i a tot l’estat espanyol. La fira forma part d’aquesta setmana i és un dels seus actes més destacats.

Més info a: http://vidasana.org/noticias-vidasana/catalunya-setmana-bio.html

Biocultura BCN. 20 anys

La fira BioCultura compleix amb aquesta edició 20 anys a Barcelona. La cita és al Palau Sant Jordi del 25 al 28 d’abril. Més de 300 activitats paral·leles, 70.000 visitants, 700 expositors, 16.000 referències de productes d’alimentació ecològica...

 

GENER 2014

 Economia del bé comú

Han passat més de dos anys des que l’EBC (sigles per les quals es coneix el moviment Economia del Bé Comú) va aterrar a Espanya. Com a conseqüència del creixent interès d’aquest moviment, recentment s’ha constituït l’Associació Federal Espanyola per al Foment de l’Economia del Bé Comú i ara tenim el plaer d’anunciar la creació de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú.

El moviment internacional representat en més de 20 països compta avui en dia amb unes 1400 (vegeu pàgina web) empreses simpatitzants de totes les mides, des autònoms o micropimes amb 1 treballador fins organitzacions que superen els 2000 treballadors. A més s’han sumat més de mig centenar de polítics, institucions públiques, bancs, així com municipis i regions. Sense oblidar les 171 associacions que, d’una manera o altra, vinculen la seva activitat als criteris de l’Economia del Bé Comú.

L’EBC és un projecte econòmic obert a les empreses i promogut pel professor austríac Christian Felber i més de 1000 voluntaris compromesos amb la difusió i evolució d’una veritable economia sostenible i alternativa als models del capitalisme i el comunisme que han quedat obsolets. Es regeix per una sèrie de principis bàsics que representen valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat i compassió, entre d’altres.

El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la democràcia amb tots els agents econòmics. L’avaluació d’aquests valors pot permetre al consumidor escollir els producte. Per als defensors de l’EBC, aquelles empreses guiades per aquests principis han d’obtenir avantatges legals que els permetin sobreviure, enfront dels valors del lucre i la competència actuals.
www.economia-del-bien-comun.org 

BHUTAN Only organic

Bhutan, un país amb uns 750.000 habitants, es convertirà abans del 2020 en el primer del món en el qual tots els seus aliments es conrearan amb pràctiques d’agricultura ecològica. En aquesta data estarà prohibida la venda de pesticides i herbicides químics. Els agricultors bhutanesos utilitzaran per als seus cultius únicament adobs orgànics naturals, obtinguts de la seva ramaderia, i cap producte químic artificial.

Actualment gran part de la seva agricultura és orgànica. La intenció del govern per mantenir la producció d’aliments sense químics és augmentar les terres de regadiu i usar varietats locals que són resistents a les plagues .

DESEMBRE 2013

NOVEMBRE 2013

GIULETTA Cafeteria KM0. Plaça Tetuan, 4

El passat divendres 27 de setembre, es va inaugurar Giulietta, la primera cafeteria-pastisseria km0 a Barcelona. Tots els productes per l’elaboració dels pastissos i làctics procedeixen de productors de proximitat, que estan dins del projecte Km0 d’ASAJA.

Giulietta Cafè és un lloc blanc i lluminós, on només entrar et venen ganes de tastar el que hi ha i quedar-te a xerrar o a treballar una estona en alguna de les seves taules, aprofitant que disposen de Wifi. Pots gaudir de diferents tipus de pans, sucs naturals, batuts, entrepans, sandvitxos, pastissos artesanals, berenars i dinars saludables. Al migdia hi ha un plat que varia cada dia i és a molt bon preu. I si no es disposa de temps, tota la carta la preparen per emportar-se. I la novetat és que es pot anar acompanyat de la canalla, per què hi ha una sala amb tot tipus de joguines per ells.

El nou número de la revista The Ecologist glossa alguns dels mals de l’educació convencional i proposa alternatives.

La nova i denominada Llei Wert empitjorarà les coses en l’educació a Espanya. Ara bé, tampoc és que fins ara les coses hagin funcionat molt bé. Finlàndia és un referent. Allà tot funciona d’una manera molt diferent de la promulgada pel nostre sistema educatiu. I els resultats són immensament millors. Està clar que el nostre sistema educatiu convencional no funciona. I amb la Llei Wert tot anirà a pitjor: competitivitat, consumisme, elogi del neoliberalisme… ¿Volem que els nostres fills siguin màquines de fer diners i de consumir o volem que siguin bones persones, amb gran capacitat d’empatia i amb dinamisme i creativitat pròpia?  ¿Ens interessa que aprenguin a repetir dades com lloros o que vagin adquirint saviesa? D’altra banda, què mengen els nostres fills en els menjadors escolars convencionals? A totes aquestes i a moltes més preguntes respon el nou número de la revista d’ecologia profunda The Ecologist. El materialisme pedagògic és un dels pitjors mals que assola Occident … i tot el planeta .

Els webs de Diagonal, Kaosenlared, Arainfo, La Directa, Ràdio Klara, Periodisme Humà i Infolibre, entre d’altres, estan sent afectades per una sèrie d’atacs informàtics.

Des del passat dia 12 d’octubre, les pàgines web de diversos mitjans de comunicació i col·lectius socials d’esquerres han patit atacs cibernètics que han suposat que hagi estat impossible visitar-les intermitentment. L’hostilitat va començar a les 00:00 hores del dia de la “Festa Nacional d’Espanya” i ha estat reivindicada per grups d’extrema dreta.

En els següents dies, s’ha continuat registrant una sèrie d’atacs DDoS, atacs distribuïts de denegació de servei (per les seves sigles en anglès). Un DDoS consisteix bàsicament en que molts ordinadors es comuniquin amb un sistema informàtic de manera simultània- per exemple, visitar una pàgina web o una xarxa i sol·liciten determinades dades- fins aconseguir que aquest es saturi i deixi d’estar accessible. Per assolir la capacitat de computació necessària per inundar els servidors amb suficients peticions, s’utilitzen botnets: xarxes d’ordinadors que es controlen de forma remota. En ocasions aquests ordinadors són “zombis”, han estat infectats per un virus informàtic i els seus propietaris ni tan sols saben que estan contribuint a generar aquest trànsit de dades. Existeixen serveis de lloguer de botnets i els DDoS succeeixen contínuament en milers de webs, en gran part obra d’empreses que fan xantatge als altres demanant diners a canvi de cessar la inundació de peticions.

El 13 d’octubre, el col·lectiu de contrainformació Kaosenlared rebia un
mail en el qual un grup feixista s’atribuïa l’autoria d’un atac que
era dirigit específicament al seu web. Pel camí s’han vist afectades nombroses pàgines de col·lectius socials i polítics que comparteixen servidors. L’equip de Nodo50, un proveïdor de serveis d’Internet orientat a moviments socials, ha
detectat que més de 32.000 ordinadors han participat en els atacs;
alguns provenen de botnets situats a la Xina, el lloguer pot arribar a
els mil euros l’hora, i altres de xarxes europees.

La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) i l’Associació de la Premsa de Madrid (APM ) va emetre un comunicat de rebuig als atacs “a diversos mitjans de comunicació digitals” en què instaven el Govern a prendre mesures.

Col · lectiu Editor d’ DIAGONAL

OCTUBRE 2013

L’empresa britànica Oxitec sol·licita autorització per alliberar mosques transgèniques a Tarragona

El Govern i la Generalitat van rebre la sol·licitud a principis d’aquest any però no s’ha obert a consulta i participació pública. Es tractaria del primer cas d’alliberament d’animals transgènics en territori europeu. L’experiment amb mosca de l’olivera transgènica implica greus riscos ambientals i per a la producció olivarera a la zona.

Més informació: Amigos de la Tierra y GeneWatch. Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

 

Aviat estarà als quioscos la nova versió de The Ecologist, el número 55, íntegrament dedicat a l’escola (“Més enllà de la Llei Wert“) i a altres formes d’educar.

Mentrestant, ja podeu degustar, en versió electrònica, el suplement BioCultura Informació, que va a les pàgines interiors de l’esmentada revista The Ecologist.
En aquest número destaquem les entrevistes amb el permacultor Eugenio Gras, MIguel Alcaide (TV Bio), el cineasta José López, la cantant Amparo Sánchez (pel seu treball al costat de l’àvia Margarita), l’article sobre alimentació de Mercedes Blasco i el reportatge sobre l’empresa d’oli ecològic Agrisanz.

Pots accedir al nou número de BioCultura Info clicant aquí.

Bones notícies,bones idees…

Fundació Onyar- La Selva. Revolució social i “bio”

La Fundació Onyar – La Selva va néixer l’any 2005 a Girona a través de la fusió de dues entitats socials anteriors: l’Associació per a la Inserció Sociolaboral (1992) i Raft3 (2000). És una entitat social que treballa en l’àmbit de la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat, trastorn mental o en risc d’exclusió social. Gestiona dos centres especials d’ocupació en els municipis de Quart (Gironès) i Riudellots de la Selva, amb 86 treballadors, 70 d’ells dels col·lectius de referència.

Davant la crisi, i per diversificar les seves activitats, la fundació va entrar en contacte amb productors agroecològics de les comarques de Girona per distribuir aliments ecològics a les escoles, i va iniciar la producció de planter ecològic. Van continuar després amb el bolet xiitake, i més tard van iniciar la distribució d’altres aliments “eco” de proximitat. Fa 6 mesos han iniciat la producció i venda de pasta fresca ecològica ( ravioli , tortellini , etc . ) sota la marca “La fresca d’Onyar”.

La crisi de les activitats tradicionals (construcció, indústria, etc.) i també la seva pròpia experiència els ha portat a buscar la confluència d’allò social i allò ambiental, dues cares de la mateixa moneda. L’alimentació ecològica és un sector emergent a tot Europa i com més s’aprofundeixi la crisi d’aquest capitalisme depredador més haurem de buscar altres valors i alternatives en l’agricultura social i ecològica, en l’economia social, en el producte i comerç local, a la cooperació …

El seu president Antonio Ruiz respon :

Vostè diria que la seva fundació pertany a l’economia del bé comú?
Si l’economia del bé comú consisteix a treballar per satisfer les necessitats personals i col·lectives des de valors com la cooperació, solidaritat i ajuda mútua, producció i consum de proximitat, responsabilitat social, igualtat de drets per a tots i llibertat i democràcia per lluitar per ells, SÍ..

Hi ha alternatives a l’economia depredadora del capitalisme sense humanitat?
Una altra economia i una altra societat són possibles i necessàries, basades en la cooperació, la igualtat i la democràcia real. Una economia en què el capital estigui subordinat i al servei del treball i de les necessitats individuals i col·lectives, on es reparteixin equitativament el treball i els seus fruits, basada en l’autogestió de les empreses pel conjunt dels treballadors, amb una banca al servei de l’economia i dels ciutadans, i en la qual els recursos i serveis bàsics estiguin controlats per institucions democràtiques. L’experiència demostra que la democràcia política és una ficció sense una democràcia econòmica real i sense un control efectiu per part dels ciutadans. Embrions d’aquestes alternatives són l’economia social solidària i el sector no lucratiu, el comerç just, les empreses cooperatives, la banda ètica, etc.

Quins valors afegits signifiquen per a vosaltres els aliments ecològics?
Actualment hem de pagar per produir aliments ecològics sense utilitzar productes nocius per a la salut i el medi ambient (taxes del CCPAE, etc.). Contràriament, l’Estat hauria d’incentivar i ajudar la producció ecològica i la seva distribució local, ja que en perspectiva és més sostenible i barata, evita la contaminació, millora la salut humana i ens educa en valors d’espècie, per sobre del creixement econòmic fictici i destructiu, com ens demostra la crisi actual. L’alimentació ecològica ens ensenya a treballar i viure d’una altra manera i ens ajuda a transformar la societat.

Com veu el futur de la fundació d’aquí a deu anys?

Depèn de què siguem capaços de sortir d’aquesta crisi fent d’ella un motor de canvis positius, de que poc a poc les noves activitats del nostre centre especial d’ocupació es consolidin i siguin viables (superant les pèrdues inicials), que el sector de l’economia social solidària s’articuli i pugui fer front als nous reptes: especialment que siguem capaços de produir i vendre aliments ecològics de qualitat a un preu assequible per a la majoria de la població, i de normalitzar el seu consum. Però això també depèn que la gent es vagi conscienciant i valori no només el baix preu sinó el conjunt de valors, costos i beneficis inherents a cada producte, i que busqui, compri i consumeixi els productes i serveis del sector social.

Extret de l’entrevista de Toni Cuesta (Asociación Vida Sana)

 Fundació Onyar-la Selva
www.onyarlaselva.org

SETEMBRE 2013

Va de llibres (petits)

Us recomanem un parell de llibres: “Mucha gente pequeña” de Gustavo Duch i “Lletra petita” de Jordi Bigues, una guia, amb moltes il·lustracions, de com vivim i de la despesa energètica que comporta. Per a  saber si som tan ecologistes com creiem…

EGIPTE: Una jove de 15 anys ha inventat un mètode per a transformar els plàstics en combustible.

Una adolescent egípcia, Azza Abdel Hamid Falad, ha creat un catalitzador capaç de transformar els residus plàstics en combustible. Podria ser una aportació milionària per a l’economia del seu país: generaria fins a 78 milions de dòlars anuals, si es reciclessin un milió de tones de plàstic.

 Azza Abdel Hamid va aconseguir descompondre els polímers plàstics i els transformà en matèria primera per produir biocombustibles. La novetat és que utilitza aluminosilicat, un catalitzador de baix cost, però d’alt rendiment que produeix gasos como el metà, etanol i propanol, a més de descompondre els residus.

MONSANTO: La rendició

El president i director executiu de Monsanto per Europa va anunciar que retirarà totes les peticions pendents d’aprovació per introduir nous conreus genèticament modificats en la Unió Europea. A principis de l’any passat fou el gegant químic alemany BASF qui va abandonar el mercat europeu.

Malgrat la intensa tasca de lobby i la gran influència de la companyia Monsanto, a Europa només ha aconseguit l’aprovació d’un cultiu comercial, el blat de moro MON 810. No ha aconseguit convèncer als consumidors, agricultors i governs de la UE, que han anat establint moratòries sobre aquest blat de moro. El MON 810 només es conrea a gran escala a l’Estat espanyol. 

A més d’aquest conreu comercial, Monsanto i altres empreses biotecnològiques com Syngenta, Bayer o Pioneer exerceixen una gran pressió per realitzar experiments a l’aire lliure amb noves varietats transgèniques. L’Estat espanyol acull el 67% d’aquests experiments sense transparència ni control. Amigos de la Tierra celebra la decisió de Monsanto, però lamenta que no es retiri del tot.

 VOLUNTARIS en granges ecològiques

WWOOF Espanya és una associació sense ànim de lucre que es crea arrel de la col·laboració amb diferents associacions WWOOF internacionals i que pretén servir als voluntaris (wwofers) i granges o pobladors rurals que treballen principalment amb mètodes ecològics i sostenibles.

Una de les activitats que WWOOF Espanya es planteja és servir de coordinador de l’oferta de granges que accepten ajuda voluntària i la demanda de voluntaris (wwofers) que desitgen experimentar i ajudar en un entorn rural.

Més informació a: http://ruralvolunteers.org/WHOSTS/

 

La revista sobirania alimentària presenta un monogràfic sobre l’aigua

En el següent enllaç trobaràs articles sobre l’ús de l’aigua en l’agricultura, les bondats i inconvenients de diferents sistemes agrícoles i advertències als riscos de privatització de l’aigua, entre altres.

http://revistasoberaniaalimentaria.files.wordpress.com/2013/08/sabc-n14.pdf

 Algunes dades:

§         El planeta s’està quedant sense aigua dolça, i sense ella la vida és impossible.

§         Un habitant urbà consumeix tres vegades més aigua que un habitant rural.

§         Una persona alemanya consumeix nou vegades més aigua que una de l’Índia.

§         El 2008, una de cada cinc persones en el món ja no tenia accés a aigua potable segura i es preveu que el 2025, el promig mundial d’abastiment d’aigua per habitant disminuirà en un terç, fent que dos terços dels habitants del planeta s’enfrontin a l’escassetat d’aigua.

§         L’agricultura representa un 70% de l’aigua que s’extrau.

§         A l’Estat espanyol, segons càlculs del Ministeri de Medi Ambient, l’any 2050 la temperatura pujarà 2,5ºC, les precipitacions es reduiran un 10% i la humitat del sòl disminuirà en un 30%.

L’ONGD CERAI (Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional) proposa activitats del turisme alternatiu per a aquest estiu. (maig 2013)

Les activitats de turisme responsable que es duen a terme des de CERAI són una recent iniciativa de turisme que beneficia la població d’acollida. És una eina per al desenvolupament del poble, un intercanvi directe entre els turistes i els actors locals. A més d’una activitat sostenible que limita l’impacte sobre el medi ambient, el viatger té l’oportunitat de descobrir l’autèntica realitat d’un país, establint una relació més sana i equitativa amb els autòctons.

Des de les estades solidàries de CERAI s’invita al turista a conèixer el Marroc de primera mà a través de la gent i el seu medi. Es tracta d’un programa original, ple d’experiències inoblidables i vivències compartides amb la cultura que es visita: conviure d’una manera autèntica amb la població de la zona, endinsar-se a comprar productes locals, dormir en una casa pagesa de les muntanyes del Rif, assaborir les delicioses receptes tradicionals i passejar per majestuosos entorns rurals, lluny encara de la contaminació i el sarau turístic convencional.

Més informació: http://cerai.org

 Penyora fiscal (maig 2013)

La Crida a la desobediència civil pels drets ciutadans i contra la dictadura financera promou la penyora fiscal, una acció de desobediència civil que pretén aconseguir una Administració pública transparent, base d’una gestió democràtica i participativa dels recursos públics, lliure de les imposicions del sector financer i d’altres grups de pressió.
Consisteix en retenir, com a penyora, una quantitat de la declaració de la renda (d’1 € a la totalitat dels diners que correspongui ingressar; els promotors proposen 20 € com a quantitat simbòlica), ingressant-la a la banca ètica o a la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat, fins que l’Administració compleixi la seva obligació de transparència total. Un cop s’aprovi la llei de transparència i es comenci a aplicar amb garanties, s’alliberarà la penyora, fent l’aportació a Hisenda.

Més informació a www.cridadesobediencia.cat.

 Névoa i Orlando (maig 2013)

Dijous 16 de maig, alguna gent aixadenca ens varem trobar a La Casa Portuguesa per assistir a la trobada amb la Névoa, nom artístic de la nostra companya Núria Piferrer (UF 74), al voltant del seu últim disc Orlando. La referència al fascinant personatge de Virgínia Wolf, que va néixer a l’Anglaterra d’Isabel I com a home i va morir a l’època victoriana com a dona, inspira la tria de cançons que tenen el tret comú del canvi que pateix algú que ha passat per un moment traumàtic a la seva vida i que el transforma per sempre. Un incident inesperat ens va fer gaudir d’un concert extraordinari de veu i percussió.

Segur que hi haurà més oportunitats; no cal perdre-se-les. Qui avisa no és traïdora.

www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=HLrZZcm5g9A

Allò que amaga la nostra nevera (abril 2013)

Acaba de sortir l’últim fruit de la famosa i prolífica intel·lectual Araceli Caballero (uf 15 de l’Aixada). Es tracta d’un informe sobre les coses del menjar i la seva cara oculta, amb el títol “Allò que amaga la nostra nevera”. Ella només ha fet l’informe, però profes, educadores i altres interessats poden trobar també activitats interessants. Available en català, euskara, galec, anglès, i fins i tot castellà.

 Foto acció “No vull transgènics“

Una de les activitats d’aquesta setmana de lluita contra els transgènics, del 15 a 21 d’abril, és la foto acció “No vull transgènics“, amb la qual es vol mostrar el rebuig als transgènics que hi ha a l’Estat espanyol.

Entra al blog http://noquierotransgenicos.wordpress.com/ i trobaràs totes les instruccions de l’acció. Consisteix en fer una foto, individual o de grup, amb algun missatge que expressi clarament que no vols transgènics. Pots crear el teu propi cartell o la teva forma d’expressar el NO als transgènics, o pots utilitzar el cartell que et proposem al blog. Després, envia-les a l’adreça fotosnoquieroomg@gmail.com. Si tens compte de Twitter envia també la teva foto utilitzant el hashtag # TransgénicosNO

 Els missatges rebuts es lliuraran el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient durant la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària i li direm que NO VOLEM TRANSGÈNICS A ESPANYA!

Amics de la Terra, CECU, COAG, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Plataforma Rural.

 Banc de Recursos per un consum conscient i transformador. CRIC(Revista Opcions)

 Ajuda’ns a desenvolupar eines virtuals per transformar el model de consum!

Volem inspirar-nos, visibilitzar, enxarxar-nos, donar respostes i, en definitiva, facilitar canvis tant personals com col·lectius en el model de consum, i volem fer-ho a través d’allò que millor sabem fer: posar a disposició de la gent informació i recursos pràctics.

Més de 2.000 iniciatives transformadores mapejades a nivell estatal; guies pràctiques de consum conscient per a diferents àmbits de la vida quotidiana; materials i recursos de sensibilització; espais de reflexió col·lectiva sobre el canvi social… Tot això es podrà trobar en el nou espai participatiu i de consulta en línia de la web d’Opcions.

Des del CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), a través de la revista Opcions (www.opcions.org/revista), portem més d’11 anys investigant i fent xarxa per posar a disposició de tothom recursos pràctics per tal d’anar afavorint canvis en la manera en què consumim i satisfem necessitats, per avançar cap a maneres de viure més sostenibles i justes.

Fins ara el nostre principal mitjà per fer-ho ha estat la publicació de la revista en paper, i ara volem anar més enllà per fer arribar més lluny el nostre missatge, i per això oferirem informació i eines pràctiques i dinàmiques a través del món virtual.

Més info: http://goteo.org/project/recursos-opcions

Nou llibre “Vivir con menos” (març 2013)

Cada un dels àmbits de la nostra vida està envoltat de tot tipus de materials. Alguns són naturals. Altres són sintètics. Com s’extreuen? Què comporta aquesta extracció? Es poden reciclar o són biodegradables o, per contra, creen residus … perillosos? A aquestes preguntes respon “Viure amb menys”, de Miguel Moro, editat per l’Editorial Paranimf.

L’obra es divideix en aquests àmbits: l’aigua, l’energia, l’alimentació, el transport, els residus que generem. El llibre dóna respostes senzilles de llegir i d’entendre i les acompanya amb gràfics, dibuixos i estadístiques.
Realment, ¿gastem més energia i més recursos dels que necessitem? Ens temem que sí. Però es pot viure d’una altra manera més estalviadora, més sostenible, menys malgastadora.

 Alerta!: l’herbicida més utilitzat al món és més tòxic del que es pensava (març 2012)

El glifosat és la “substància activa” del Roundup, l’herbicida més utilitzat al món i propietat de la coneguda multinacional Monsanto. A l’Estat espanyol ha estat promogut com a “herbicida benigne”, però els seus efectes sobre el medi i els éssers vius poden ser molt greus, sobre tot si tenim em compte que el seu ús està generalitzat en sistemes agraris emblemàtics com les oliveres andaluses, els tarongers valencians, i d’altres cultius molt freqüents a la Península, així com a sèquies de reg, patis escolars, i jardins públics. Diferents estudis han demostrat la toxicitat del glifosat, essent els més recents els publicats l’any passat pel grup de Prof. Séralini, de la Universitat de Caen (França), que mostraven la toxicitat tant de l’aigua de l’aixeta contaminada amb Roundup com dels aliments de plants ruixades amb aquest herbicida.

Però el darrer estudi d’aquest grup, publicat a la revista científica “Toxicology”, mostra, amb 9 herbicides que contenen glifosat (inclòs el Roundup de Monsanto), l’alta toxicitat d’un component anomenat POE-15 (tallowamina polietoxilada).
Tot i que les etiquetes dels herbicides sovint no esmenten la presència de components addicionals com la POE-15, aquests són fonamentals com a adjuvants en el funcionament de l’herbicida, ja que dissolen les superfícies amb cera de les plantes i les membranes de les cèl·lules vives, i permeten la penetració de l’herbicida en els teixits de les plantes. Per tant, aquestes substàncies poden afectar a totes les cèl·lules vives, incloent-hi les humanes. No és admissible que la composició exacta del Roundup estigui classificada com a confidencial, com tampoc ho és que els adjuvants sovint estiguin classificats toxicològicament com a “inerts”.

L’estudi abans esmentat mostra una toxicitat addicional dels herbicides analitzats del tipus Roundup en comparació amb la ja coneguda toxicitat del glifosat. Però, per tal de declarar com a “segur” l’ús dels herbicides tipus Roundup, les agències sanitàries i ambientals oficials i les empreses fabricants d’aquests productes avaluen els seus efectes en assaigs amb mamífers utilitzant només el glifosat, sense adjuvants, però no els efectes de l’herbicida comercial “complet” incloent-hi substàncies com la POE-15. Per tant, totes aquestes avaluacions, així com les recomanacions de nivells màxims autoritzats de residus d’herbicides que resulten d’elles, són clarament insuficients.

El glifosat, en les seves diferents formulacions comercials, com el Roundup, s’ha estén per tot el món gràcies als cultius transgènics perquè una de les modificacions genètiques més freqüents és, precisament, la que els fa resistents a aquest herbicida. Així, al ruixar una camp d’aquestes varietats amb glifosat moren totes les plantes excepte les transgèniques.

15 – 22 d’abril: VI Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària

S’acosta el 17 d’abril, dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, l’ASAC convoca la setmana de lluita per la Sobirania Alimentària, que enguany arriba a la sisena edició.Aquest cop la temàtica principal serà la instal·lació de nova pagesia als espais agraris. Des de les comarques barcelonines, es prepara una jornada per al dia 20 d’abril, que consistirà en un seguit de marxes/bicicletades que sortiran des de diverses parts del territori metropolità fins a confluir en un espai agrari recuperat del Vallès, amb un projecte agroecològic darrera. També es celebrarà en el marc de la Fira per la Terra, el primer Mercat de Pagès a Barcelona. 

 Contra el sistema alimentari industrial i tots els desastres que comporta…

Visca la terra agrària, la pagesia i l’agroecologia!!

Transformem els nostres sistemes alimentaris!!

Lluitem per la Sobirania Alimentària dels pobles!!

Transport sostenible: bicis de fusta (febrer 2013)

Des de fa ja més de deu anys, Matías Flocco

improvisa i esquematitza els seus sons, les seves

idees i els seus projectes amb materials que per a

molta gent no són sinó deixalles: restes de pintures, fustes i ferros que acaben a les seves mans convertint-se en mobles, obres pictòriques i ara bicicletes!

És difícil de creure però tota aquesta fusta que ha estat rebutjada al carrer torna a tenir una nova vida quan passa pel “Taller Salvador”. El primer pas és la recol·lecció. Una vegada en el taller se selecciona el material, se li treuen els claus i s’emmagatzema esperant el moment just per al seu ús.

Dissenyar i construir amb materials reciclats és totalment diferent de qualsevol altra experiència, són les peces les que indiquen com es durà a terme el procés de construcció; la intenció és sempre optimitzar al màxim el material i combinar-lo de forma estètica. La bicicleta de fusta, per exemple, està construïda amb fusta de Pi Tea de 1930 d’un pis antic, les seves incrustacions són de banús de Madagascar sobrants d’una fàbrica de guitarres, els parafangs estan realitzats amb fusta de palets emprant una tècnica de multilaminat.

Mes informació: http://vimeo.com/53950230 o www.matiasflocco.com.ar

DESEMBRE 2013

El 25 de novembre es va celebrar el Dia internacional contra la violència de gènere. Per això, l’Ara de la UF 15 us proposa aquests vídeos:

http://www.youtube.com/watch?v=q4zGO78tV9s

http://www.youtube.com/watch?v=MMKZYrf0grk

 I el 10 de desembre celebrem l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Dos vídeo més molt interessants:

http://www.youtube.com/watch?v=HSgMh2C9qtY

http://www.youtube.com/watch?v=D0UhGoeneIM

NOVEMBRE 2013

¿Nos envenenan? Transgénicos, pesticidas y otros tóxicos, de Gilles Eríc Séralini. Acaba de publicar-se en castellà el llibre amb la investigació del perill dels transgènics i els secrets  de les multinacionals alimentàries.Més informació a: http://t.co/VfDBHZY4sK

 Vídeo EL PLAT de Gràcia (Projecte Local d’Aliment Transformador) que ajudarà a difondre el projecte i a seguir-lo fent possible amb el temps i les ganes de tots i totes! http://www.youtube.com/watch?v=-xk_WexKyqc&feature=youtu.be

 Aquest vídeo ha estat possible gràcies a la proposta i a la feina d’Espai ambiental. http://nollencemnimica.wordpress.com/

Setembre 2013

El Jose (uf 1) ens recomana visionar Plans de futur (http://vimeo.com/67603008), un documental que mostra un recorregut per Catalunya dividit en sis parts, cada una d’elles conduïda per un personatge que ha escollit tres escuders més per completar-la. A través de la mirada crítica de tots plegats, de les seves idees i del seu treball, veurem com contribueixen a fabricar un futur diferent al que semblava únic o preestablert, poblant-lo de coneixement i alternatives.

Sobre l’aigua:

Xerrada “L’aigua és un bé, no una mercaderia”. Cèsar Guia, ATTAC. La teniu en versió completa (45 min) o reduïda (19 min).

Completa: https://www.youtube.com/watch?v=nTa9pUDvjus

Reduïda: https://www.youtube.com/watch?v=TAcoDWcaeCM

Vídeo de CCOO que es centra en la privatització d’ATLL, amb dades més actualitzades.
http://www.tv3.cat/videos/4603791/Programa-sindical-CCOO—capitol-202

Maig 2013

OMG’S: la guia de Greenpeace sobre els transgènics, actualitzada

Hi trobareu assenyalats els aliments que contenen productes amb OMG’s.

http://vidasana.org/ficheros/files/GUIA+VERDE+Y+ROJA+DE+ALMENTOS+TRANSG%C3%89NICOS-5edicion-.pdf

Nou número de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, dedicat a la lluita contra els transgènics

http://revistasoberaniaalimentaria.files.wordpress.com/2013/04/sabcn13web.pdf

La teletenda (espanyola) dels transgènics. Visita-la!

https://www.unicoseneuropa.org/index.html

Abril 2013

La Laura (uf 9) ens anima a veure aquest interessant vídeo de Rory Stewart: Why democracy matters

http://www.ted.com/talks/rory_stewart_how_to_rebuild_democracy.html?utm_source=newsletter_weekly_2013-03-09&utm_campaign=newsletter_weekly&utm_medium=email&utm_content=quote

 La cadena alimentària: la mecanització de la ramaderia portada a l’extrem, arriba un punt en què no hi ha molta diferència entre consumit i consumidor, l’ordre i l’eficàcia de les màquines és gairebé demoníac.

 http://player.vimeo.com/video/57126054#at=0

 

L’Ara (uf 15) ens envia aquest enllaç on es pot descarregar el PDF del power point de la xerrada “El sistema fiscal europeu: justícia fiscal?” que va fer l’Alex Madariaga a la seu d’Attac el 20 de març. http://attac-catalunya.cat/index.php/documents/Europa/El-Sistema-fiscal-europeu/

Març 2013

Revista Sobirania alimentaria, biodiversitat i cultures

Editorial ‘La urgencia de otra economía en tiempos de crisis‘, por Arcadi Oliveres

Plataforma mediterrània de  pescadors artesanals

http://www.medartnet.org/ES/medartnet.html

“La voz del viento” és un documental/pel·lícula que mostra altres formes de viure relacionades amb l’agroecologia, la permacultura, etc. És un projecte audiovisual amb ànim de transformació social, d’obrir el nostre imaginari per a canviar a un nou paradigma més pacífic.

Trailer: http://vimeo.com/41801235
Web: www.lavozdelviento.org

GENER 2014

Què és multireferèndum?

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap una democràcia creixent i directa.

 

Referèndum múltiple i autoorganitzat

Promouen un referèndum popular que permeti debatre i decidir en una mateixa convocatòria sobre diverses qüestions d’interès públic i d’impacte sobre les condicions de vida i llibertats col·lectives. S’origina des del teixit associatiu del país i demana cooperació a totes les persones i entitats que vulguin participar en la seva organització. Reivindica les capacitats humanes per prendre acords directes sobre qüestions comunes.

A partir d’ILP bloquejades i obert a d’altres temes d’actualitat

Volem facilitar el desbloqueig d’algunes de les ILP que han estat aturades o desvirtuades en les institucions polítiques. Així, en el procés de definició de les preguntes hi tindran especial protagonisme les comissions promotores d’ILP rebutjades. En segon terme, la convocatòria resta oberta a temàtiques d’actualitat que siguin proposades per col·lectius implicats en elles.

En les proximitats de les eleccions europees de 2014

Les eleccions europees són una bona ocasió per endegar aquesta reivindicació de democràcia directa i de proximitat. Així la votació es durà a terme en els dies previs i fins a la mateixa data de les eleccions europees de 25 de maig de 2014. Es preveu que la campanya de divulgació de la iniciativa i els diferents debats que la composin puguin desenvolupar-se també al llarg dels mesos previs.

Vot electrònic i presencial

Es podrà votar a través de la web www.multireferendum.cat o bé de forma presencial en els diferents punts que s’habilitaran arreu del territori.

Eina de futurs

Per tirar endavant la proposta cultivarem un conjunt de pràctiques i col·laboracions que potenciïn al màxim el debat i la participació directa. Volem que aquest esforç faciliti posteriors convocatòries amb altres temàtiques, fins i tot en altres escales com la local. Per això, definirem el multireferèndum com una eina de futur, al servei d’una xarxa que segueixi teixint l’hàbit de la democràcia directa als pobles i ciutats. Sempre partint dels principis de justícia social i ambiental.

Cooperació concreta

La convocatòria és una proposta de cooperació concreta i sense pretensió d’exercir cap mena d’unificació posterior de les persones i organitzacions participants. Al contrari, es vol potenciar el caràcter particular i l’autonomia de les temàtiques incloses, de les entitats promotores i de les campanyes de debat relacionades amb cada pregunta.

Formes de participació

Resta pendent definir quins graus de col·laboració i quines formes d’adhesió es proposen a les organitzacions i persones participants, en aquesta fase, es demana suports inicials a la proposta i es crida a participar de la seva construcció i expansió.

Arrel

L’any 2009, el Parlament de Catalunya rebutjava l’admissió a debat de la ILP sobre cultius i aliments transgènics tot i que la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’ havia recollit 105.000 signatures i tenia el suport de prop de 100 entitats, 60 municipis i 4 comarques. Abans i després d’aquesta, altres ILP han estat avortades o desvirtuades després d’acreditar àmpliament els suports necessaris.

Les lleis catalanes de consultes (no vinculants)

La Llei 4/2010 de consultes per via de referèndum del Parlament de Catalunya no permet sotmetre directament a referèndum les ILP admeses a tràmit i rebutjades pel Ple del Parlament. Aquesta llei sí que possibilita promoure consultes per iniciativa popular, prèvia autorització de l’Estat i mitjançant la recollida de signatures, però sense que siguin vinculants. En l’actualitat, el Parlament de Catalunya està tramitant una nova llei de consultes no referendatàries que tampoc fa vinculants els resultats.

Tornabous

Prop del solstici de 2013, la Plataforma Aturem el Fracking i Som lo que Sembrem coincidien en la voluntat de sotmetre a referèndum les tècniques del fracking i els transgènics al principat de Catalunya. En una assemblea celebrada a Tornabous (Urgell), es constatava l’absència de formes de decisió directa en problemàtiques d’interès públic. També es reconeixien les dificultats de promoure una consulta a tot el territori únicament des del propi col·lectiu. D’aquestes reflexions va sortir la idea de compartir amb altres grups la realització d’una consulta multitemàtica que s’està definint a partir dels anteriors punts.

http://multireferendum.cat/

DESEMBRE 2013

La Via Campesina es fa present a Bali per protestar en contra de l’OMC i el Règim de Lliure Comerç

El moviment internacional d’organitzacions camperoles, La Via Campesina, amb més de 200 milions de membres en 70 països, organitzà mobilitzacions de l’1 al 6 desembre a la novena junta Ministerial de l’Organització Mundial de Comerç que es portà a terme a Bali, Indonèsia.

La Via Campesina va mobilitzar una gran delegació de camperols, representants de diversos països, per demostrar la seva oposició a l’Organització Mundial de Comerç (OMC). L’OMC, la institució emblemàtica del lliure comerç i la globalització corporativa ha pressionat constantment per aconseguir lleis favorables al lliure comerç a través de les resolucions de Doha (2001). Després de diversos col·lapses i obstacles en les negociacions, l’OMC ha trobat la manera de renovar- se a si mateixa i aprofundir l’agenda de lliure comerç de manera que ha arribat a expandir- fins i tot en àrees que l’acord previ no contemplava. A través del paquet de Bali, l’OMC reviu les negociacions fent promeses buides de desenvolupament per als països menys avançats, a canvi de prendre un acord jurídicament vinculant sobre la facilitació del Comerç.

La Via Campesina denuncia aquestes accions que busquen reviure una organització severament qüestionada i poc legítima i demana posar fi a l’OMC i el règim del Lliure Comerç. Per La Via Campesina, 18 anys d’OMC són suficients. Petits agricultors han patit durant molt de temps els dictàmens d’aquest organisme. L’Acord en Agricultura de l’OMC, per exemple, ha permès bilions de dòlars en subsidis per agroindústries, el que ha ocasionat que molts pagesos perdin les seves terres i forma de vida.

Aquest enfocament orientat al mercat és una greu amenaça per a la sobirania alimentària i la salut pública. Els països en desenvolupament han estat exigint el dret a mantenir els seus petits agricultors però els països desenvolupats no ho permetran. En canvi, els països desenvolupats ofereixen una incoherent ”clàusula de pau” en el paquet de Bali, una mesura temporal per a països en desenvolupament com l’Índia, Indonèsia i altres, sota condicions extremadament restrictives.

La Via camperola no només fa una crida a rebutjar el paquet de Bali, sinó també a l’OMC i al règim del Lliure Comerç. Si es continua per aquest camí, cap a l’obertura del lliure comerç, és només previsible un futur ombrívol. En canvi , La Via Campesina creu que és ara el moment oportú per a la Justícia Econòmica, una economia basada en igualtat i que restitueixi l’equilibri entre humanitat i natura. És el temps d’una economia que en el seu cor guardi els principis de sobirania alimentària.

La Via Campesina no es troba sola en la crida a acabar amb l’OMC. Junt amb Gerak Lawan (Moviment Popular d’Indonèsia en contra del Neocolonialisme i Imperialisme) i els Moviments Alternatius d’Àsia ( SMAA ), una nova coordinació de moviments socials d’Àsia, entre els quals s’inclouen el Fòrum de Migrants a Àsia, Jubileu Sud – APMDD, Marxa Mundial de Dones, Confederació Coreana d’Unions de Comerç, Aliança de Labor Progressiu, Enfocament al Sud Global, moviments d’aigua, moviments de justícia climàtica i molts altres, més de 100 organitzacions i moviments d’arreu del món, han signat la crida per la fi de l’OMC .

LES VENES REBENTADES (maig 2013)

Millor que ningú, les agricultores i agricultors, saben quin és el principal ús que l’ésser humà fa de l’aigua: la producció d’aliments. De quanta aigua parlem? Facin lloc a la seva ment i construeixin un canal de 10 metres de profunditat, 100 metres d’ample i tan llarg que ens permeti circumval·lar 180 vegades el Planeta Terra.  Aquesta és la quantitat d’aigua usada anualment per la ramaderia i l’agricultura per produir aliments. Certament molts litres.

Diuen els experts que el 80% d’aquesta aigua prové directament de la pluja -l’aigua verda- i l’altre 20% de rius, aiguamolls, llacs i aqüífers -l’aigua blava-, que via el reg, arriba als camps i als seus cultius representant el 70% del total d’aigua que el ser humà extrau d’aquestes “venes” del Planeta. Potser la reflexió més important quan parlem d’un recurs vital és: aquestes quantitats són sostenibles? NO, són molts els rius que abans d’arribar al mar moren anèmics, dessagnats. Són molts els aqüífers esgotats i els llacs ressecats.

Però sembla que tot això preocupa poc a un sistema capitalista que en la seva avarícia sense límits, ho fa tot del revés. En els últims anys, estem observant com són milions les hectàrees de terres amb accés a fonts de reg que els poders financers, sense màscares que els ocultin, estan robant a la població de països empobrits del Sud, per escometre la producció d’agrocombustibles amb cultius intensius en l’ús d’aigua.

A l’Estat espanyol, bons imitadors dels pitjors exemples, la gestió de l’aigua dels pobles i ciutats ja està fora del control ciutadà, en mans privades, i el mateix es pretén fer amb les aigües de reg, esborrant en pocs segons neoliberals, tants anys de bona gestió col·lectiva amb institucions populars que totes i tots tenim presents.

 

Amb la pèrdua de la sobirania sobre la gestió de l’aigua, aquesta es comprarà i vendrà i especularà  a ritmes aliens a la natura i llunyans a les realitats camperoles. Com la terra, com les llavors, l’aigua privatitzada acabarà en mans – i al servei- de la indústria agroalimentària. Creixeran els deserts de blat de moro transgènic convertit en pinsos. S’eixamplaran, a base de regadius motoritzats, els latifundis d’agrocombustibles. Floriran moltes més supergranges intensives d’animals engabiats. Només els plors regaran les hortes.

I les venes de la Mare Terra, obertes en canal, rebentaran, en una única hemorràgia global. O no.

 

Gustavo Duch (Revista Sobirania Alimentària, 19 d’abril del 2013)

Es venen ous de gallines no estressades (març 2013)

Amb o sense crisi, allò ecològic està de moda. Les enciams orgàniques, els ous biològics o la cosmètica natural desafien els mals temps i s’erigeixen com un sector en expansió arreu del món. També a Espanya (més en l’elaboració que en el consum), que ha passat de 346 productors el 1991 a 32.200 el 2011, i que se situa ja com el primer país productor de la Unió Europea.

El mercat és llaminer i aquest creixement amplia el risc que entrin actors que tracten de col·locar com ecològics productes que en realitat no ho són. Experts, productors i consumidors creuen que cal aprofitar l’auge del sector per endurir els controls i evitar el frau.

Com el que es va detectar fa uns dies a Alemanya, on les autoritats van descobrir que més de 150 granges d’aquest país estaven comercialitzant com biològics ous que en realitat no ho eren. Les gallines que els posaven no es criaven a l’aire lliure i sense gàbia, com marca la norma sobre productes biològics, sinó que procedien de corrals tipus, segons els investigadors de la Fiscalia de Oldenburgo (Baixa Saxònia). El cas, encara que es tracta d’una cosa puntual, ha aixecat un gran enrenou en un dels països que més agricultura biològica consumeix. I si es revelen més infraccions, lamenten els productors europeus, l’escàndol pot arribar a danyar greument la imatge de tot el sector.

Un mercat que tracta precisament de convertir aquesta garantia de qualitat en la seva bandera. Orgànic, biològic o ecològic estan en la mateixa línia d’una producció diferenciada. Però cap d’aquests tres adjectius poden aparèixer associats a un producte (ni rebre les subvencions agràries especialitzades) sense que s’hagi acreditat que de veritat ho és. Per això, cal sol·licitar el segell europeu que avala aquests productes com biològics, i superar els controls dels organismes autoritzats. A Espanya, hi ha empreses certificadores privades, però són majoritàriament els consells reguladors dependents de les autonomies que vigilen el bon fer dels productors. Els tècnics, explica Margarita Camps, presidenta de Intereco – l’organització que agrupa les autoritats públiques de control espanyoles-, revisen les instal·lacions, les llavors, la terra, els productes que s’utilitzen, que en l’entorn no hi hagi cap font de contaminació (cultius transgènics veïns, per exemple).

Juan Serna, pioner en el desenvolupament d’aquest tipus d’agricultura i ramaderia, no creu, però, que els controls actuals siguin suficients. “L’agricultura ecològica s’ha posat de moda i per això s’han enganxat a ella grans grups o persones sense escrúpols que, de manera oportunista, només busquen el negoci al marge de la normativa oficial”, opina. Serna, que té cultius a Extremadura, creu que hi ha forats a la vigilància.

El subdirector de Qualitat Diferenciada i d’Agricultura Ecològica del ministeri del ram, Clemente Mata, creu en canvi que els controls actuals són adequats i suficients. Com Camps, el responsable d’Agricultura ressalta que els productes espanyols passen el doble de controls que altres. “S’exporta més del 80% del que es produeix i això implica que els exàmens són dobles, dins i fora de les fronteres espanyoles”, sosté.

La carn, els cereals o les olives procedents d’explotacions ecològiques espanyoles viatgen a Alemanya, Dinamarca, Itàlia o Suïssa. Un exemple: la despesa mitjana per persona i any en aquests productes és de més de 150 euros a Suïssa, 90 a Àustria i Luxemburg o 70 a Alemanya, enfront dels 6 euros a Espanya.

“En països com Suïssa o Alemanya es troben productes ecològics en gairebé totes les botigues. A Espanya consumir és un exercici de militància, perquè la distribució encara no està generalitzada”, apunta Francisco Casero, responsable del Consell Regulador d’Agricultura Ecològica d’Andalusia, el més gran d’Espanya.

Els productes orgànics són entre un 20% i un 40% més cars que els normals. Un preu que per a alguns és excessiu però que els experts justifiquen per les necessitats d’espai o alimentació especials en les produccions ramaderes o, en els productes agrícoles, per l’obligació d’usar adobs orgànics o productes fitosanitaris més cars. “A més, els rendiments són fins a un 30% inferiors als cultius amb un conreu convencional”, diu José Manuel Delgado, responsable de Medi Ambient de l’organització agrària UPA.

Extret de “El País”, 4 de març de 2013

A FONS (febrer 2013)

MAREA CIUTADANA 23F: no devem, no paguem!

Marea ciutadana unida contra les retallades i per una veritable democràcia

La pressió dels mercats financers, el deute il·legítim creat pel propi sistema financer especulatiu i les brutals polítiques d’ajustament dirigides contra la majoria de la societat, junt amb la corrupció i la pèrdua de legitimitat de les institucions estan causant al nostre país la major crisi de la democràcia de les últimes dècades.

La creixent desocupació, l’atac a la Sanitat i l’Educació públiques, als drets laborals i socials, al medi ambient, ens ha fet confluir en els carrers, en les marees ciutadanes, blanca, verda, roja, taronja, groga, negra, blava, violeta… defensant els nostres drets.

Una societat justa i viable només serà possible si la ciutadania s’uneix per a defensar els drets socials per sobre dels mercats i la política honesta i la justícia social per damunt dels interessos de les elits financeres.

La reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, sense cap consulta a la ciutadania, supedita tots els recursos de l’Estat al pagament d’aquest deute il·legítim a costa de retallar tots els serveis públics i de subhastar a preu de saldo el patrimoni de l’Estat. Aquesta reforma va suposar un “cop d’estat financer”, perquè lliga al govern primant el pagament del deute enfront de les obligacions pròpies d’un Estat Social i de Dret.

El 1981, després del cop militar, la ciutadania es va manifestar massivament en defensa de la Llibertat i la Democràcia. Ara, 32 anys després, cridem a tota la ciutadania, a totes les marees, assemblees, organitzacions i col·lectius a confluir en una jornada de mobilització el pròxim 23 de febrer en defensa d’una verdadera Democràcia, la Llibertat i els Drets socials. No al cop d’estat financer. No devem, no paguem.

Hi ha alternatives. Hi ha solucions:

– Per la Justícia social i ambiental

– Per la Transparència i la Democràcia participativa

– En defensa d’uns Serveis Públics i Universals

– Per una Auditoria Ciutadana del Deute. Contra el Deute il·legítim.

Més informació: http://notes.occupy.net/p/Lista_pads_marea_ciudadana_23F

El viernes día 8, a las 20h, se realizará en l’Aixada, el pase del documental Despertar a la Tierra, realizado por el director mexicano, afincado en Canadá, Raül Álvarez.
El documental relata sobre las visiónes de varias personas cuya actividad está relacionada fuertemente con la tierra, de una manera o de otra, y nos da pautas para enteder la situación actual y para actuar en el presente para conseguir un futuro más aceptable para nuestra especie y para el planeta también.

Más info y trailer con subtitulos en castellano aquí
Entrevista aquí

Quasi deu anys!

A propòsit d’una assemblea específica de Consum, vam voler fer una mica de retrospectiva del recorregut que portem com a Cooperativa de Consum. Al llarg d’aquests anys, han entrat moltes Unitats Familiars (UFs) noves i ens va semblar que era important donar perspectiva històrica a les famílies nouvingudes, alhora que fer un “remember when” pels antics.

Sense pretendre que ningú agafi cap empatx nostàlgic, esperem que us agradi.