COSA NOSTRA: A FONS

GENER 2014

Què és multireferèndum?

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap una democràcia creixent i directa.

 

Referèndum múltiple i autoorganitzat

Promouen un referèndum popular que permeti debatre i decidir en una mateixa convocatòria sobre diverses qüestions d’interès públic i d’impacte sobre les condicions de vida i llibertats col·lectives. S’origina des del teixit associatiu del país i demana cooperació a totes les persones i entitats que vulguin participar en la seva organització. Reivindica les capacitats humanes per prendre acords directes sobre qüestions comunes.

A partir d’ILP bloquejades i obert a d’altres temes d’actualitat

Volem facilitar el desbloqueig d’algunes de les ILP que han estat aturades o desvirtuades en les institucions polítiques. Així, en el procés de definició de les preguntes hi tindran especial protagonisme les comissions promotores d’ILP rebutjades. En segon terme, la convocatòria resta oberta a temàtiques d’actualitat que siguin proposades per col·lectius implicats en elles.

En les proximitats de les eleccions europees de 2014

Les eleccions europees són una bona ocasió per endegar aquesta reivindicació de democràcia directa i de proximitat. Així la votació es durà a terme en els dies previs i fins a la mateixa data de les eleccions europees de 25 de maig de 2014. Es preveu que la campanya de divulgació de la iniciativa i els diferents debats que la composin puguin desenvolupar-se també al llarg dels mesos previs.

Vot electrònic i presencial

Es podrà votar a través de la web www.multireferendum.cat o bé de forma presencial en els diferents punts que s’habilitaran arreu del territori.

Eina de futurs

Per tirar endavant la proposta cultivarem un conjunt de pràctiques i col·laboracions que potenciïn al màxim el debat i la participació directa. Volem que aquest esforç faciliti posteriors convocatòries amb altres temàtiques, fins i tot en altres escales com la local. Per això, definirem el multireferèndum com una eina de futur, al servei d’una xarxa que segueixi teixint l’hàbit de la democràcia directa als pobles i ciutats. Sempre partint dels principis de justícia social i ambiental.

Cooperació concreta

La convocatòria és una proposta de cooperació concreta i sense pretensió d’exercir cap mena d’unificació posterior de les persones i organitzacions participants. Al contrari, es vol potenciar el caràcter particular i l’autonomia de les temàtiques incloses, de les entitats promotores i de les campanyes de debat relacionades amb cada pregunta.

Formes de participació

Resta pendent definir quins graus de col·laboració i quines formes d’adhesió es proposen a les organitzacions i persones participants, en aquesta fase, es demana suports inicials a la proposta i es crida a participar de la seva construcció i expansió.

Arrel

L’any 2009, el Parlament de Catalunya rebutjava l’admissió a debat de la ILP sobre cultius i aliments transgènics tot i que la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’ havia recollit 105.000 signatures i tenia el suport de prop de 100 entitats, 60 municipis i 4 comarques. Abans i després d’aquesta, altres ILP han estat avortades o desvirtuades després d’acreditar àmpliament els suports necessaris.

Les lleis catalanes de consultes (no vinculants)

La Llei 4/2010 de consultes per via de referèndum del Parlament de Catalunya no permet sotmetre directament a referèndum les ILP admeses a tràmit i rebutjades pel Ple del Parlament. Aquesta llei sí que possibilita promoure consultes per iniciativa popular, prèvia autorització de l’Estat i mitjançant la recollida de signatures, però sense que siguin vinculants. En l’actualitat, el Parlament de Catalunya està tramitant una nova llei de consultes no referendatàries que tampoc fa vinculants els resultats.

Tornabous

Prop del solstici de 2013, la Plataforma Aturem el Fracking i Som lo que Sembrem coincidien en la voluntat de sotmetre a referèndum les tècniques del fracking i els transgènics al principat de Catalunya. En una assemblea celebrada a Tornabous (Urgell), es constatava l’absència de formes de decisió directa en problemàtiques d’interès públic. També es reconeixien les dificultats de promoure una consulta a tot el territori únicament des del propi col·lectiu. D’aquestes reflexions va sortir la idea de compartir amb altres grups la realització d’una consulta multitemàtica que s’està definint a partir dels anteriors punts.

http://multireferendum.cat/

DESEMBRE 2013

La Via Campesina es fa present a Bali per protestar en contra de l’OMC i el Règim de Lliure Comerç

El moviment internacional d’organitzacions camperoles, La Via Campesina, amb més de 200 milions de membres en 70 països, organitzà mobilitzacions de l’1 al 6 desembre a la novena junta Ministerial de l’Organització Mundial de Comerç que es portà a terme a Bali, Indonèsia.

La Via Campesina va mobilitzar una gran delegació de camperols, representants de diversos països, per demostrar la seva oposició a l’Organització Mundial de Comerç (OMC). L’OMC, la institució emblemàtica del lliure comerç i la globalització corporativa ha pressionat constantment per aconseguir lleis favorables al lliure comerç a través de les resolucions de Doha (2001). Després de diversos col·lapses i obstacles en les negociacions, l’OMC ha trobat la manera de renovar- se a si mateixa i aprofundir l’agenda de lliure comerç de manera que ha arribat a expandir- fins i tot en àrees que l’acord previ no contemplava. A través del paquet de Bali, l’OMC reviu les negociacions fent promeses buides de desenvolupament per als països menys avançats, a canvi de prendre un acord jurídicament vinculant sobre la facilitació del Comerç.

La Via Campesina denuncia aquestes accions que busquen reviure una organització severament qüestionada i poc legítima i demana posar fi a l’OMC i el règim del Lliure Comerç. Per La Via Campesina, 18 anys d’OMC són suficients. Petits agricultors han patit durant molt de temps els dictàmens d’aquest organisme. L’Acord en Agricultura de l’OMC, per exemple, ha permès bilions de dòlars en subsidis per agroindústries, el que ha ocasionat que molts pagesos perdin les seves terres i forma de vida.

Aquest enfocament orientat al mercat és una greu amenaça per a la sobirania alimentària i la salut pública. Els països en desenvolupament han estat exigint el dret a mantenir els seus petits agricultors però els països desenvolupats no ho permetran. En canvi, els països desenvolupats ofereixen una incoherent ”clàusula de pau” en el paquet de Bali, una mesura temporal per a països en desenvolupament com l’Índia, Indonèsia i altres, sota condicions extremadament restrictives.

La Via camperola no només fa una crida a rebutjar el paquet de Bali, sinó també a l’OMC i al règim del Lliure Comerç. Si es continua per aquest camí, cap a l’obertura del lliure comerç, és només previsible un futur ombrívol. En canvi , La Via Campesina creu que és ara el moment oportú per a la Justícia Econòmica, una economia basada en igualtat i que restitueixi l’equilibri entre humanitat i natura. És el temps d’una economia que en el seu cor guardi els principis de sobirania alimentària.

La Via Campesina no es troba sola en la crida a acabar amb l’OMC. Junt amb Gerak Lawan (Moviment Popular d’Indonèsia en contra del Neocolonialisme i Imperialisme) i els Moviments Alternatius d’Àsia ( SMAA ), una nova coordinació de moviments socials d’Àsia, entre els quals s’inclouen el Fòrum de Migrants a Àsia, Jubileu Sud – APMDD, Marxa Mundial de Dones, Confederació Coreana d’Unions de Comerç, Aliança de Labor Progressiu, Enfocament al Sud Global, moviments d’aigua, moviments de justícia climàtica i molts altres, més de 100 organitzacions i moviments d’arreu del món, han signat la crida per la fi de l’OMC .

LES VENES REBENTADES (maig 2013)

Millor que ningú, les agricultores i agricultors, saben quin és el principal ús que l’ésser humà fa de l’aigua: la producció d’aliments. De quanta aigua parlem? Facin lloc a la seva ment i construeixin un canal de 10 metres de profunditat, 100 metres d’ample i tan llarg que ens permeti circumval·lar 180 vegades el Planeta Terra.  Aquesta és la quantitat d’aigua usada anualment per la ramaderia i l’agricultura per produir aliments. Certament molts litres.


Diuen els experts que el 80% d’aquesta aigua prové directament de la pluja -l’aigua verda- i l’altre 20% de rius, aiguamolls, llacs i aqüífers -l’aigua blava-, que via el reg, arriba als camps i als seus cultius representant el 70% del total d’aigua que el ser humà extrau d’aquestes “venes” del Planeta. Potser la reflexió més important quan parlem d’un recurs vital és: aquestes quantitats són sostenibles? NO, són molts els rius que abans d’arribar al mar moren anèmics, dessagnats. Són molts els aqüífers esgotats i els llacs ressecats.


Però sembla que tot això preocupa poc a un sistema capitalista que en la seva avarícia sense límits, ho fa tot del revés. En els últims anys, estem observant com són milions les hectàrees de terres amb accés a fonts de reg que els poders financers, sense màscares que els ocultin, estan robant a la població de països empobrits del Sud, per escometre la producció d’agrocombustibles amb cultius intensius en l’ús d’aigua.


A l’Estat espanyol, bons imitadors dels pitjors exemples, la gestió de l’aigua dels pobles i ciutats ja està fora del control ciutadà, en mans privades, i el mateix es pretén fer amb les aigües de reg, esborrant en pocs segons neoliberals, tants anys de bona gestió col·lectiva amb institucions populars que totes i tots tenim presents.

 

Amb la pèrdua de la sobirania sobre la gestió de l’aigua, aquesta es comprarà i vendrà i especularà  a ritmes aliens a la natura i llunyans a les realitats camperoles. Com la terra, com les llavors, l’aigua privatitzada acabarà en mans – i al servei- de la indústria agroalimentària. Creixeran els deserts de blat de moro transgènic convertit en pinsos. S’eixamplaran, a base de regadius motoritzats, els latifundis d’agrocombustibles. Floriran moltes més supergranges intensives d’animals engabiats. Només els plors regaran les hortes.

I les venes de la Mare Terra, obertes en canal, rebentaran, en una única hemorràgia global. O no.

 

Gustavo Duch (Revista Sobirania Alimentària, 19 d’abril del 2013)

Es venen ous de gallines no estressades (març 2013)

Amb o sense crisi, allò ecològic està de moda. Les enciams orgàniques, els ous biològics o la cosmètica natural desafien els mals temps i s’erigeixen com un sector en expansió arreu del món. També a Espanya (més en l’elaboració que en el consum), que ha passat de 346 productors el 1991 a 32.200 el 2011, i que se situa ja com el primer país productor de la Unió Europea.

El mercat és llaminer i aquest creixement amplia el risc que entrin actors que tracten de col·locar com ecològics productes que en realitat no ho són. Experts, productors i consumidors creuen que cal aprofitar l’auge del sector per endurir els controls i evitar el frau.

Com el que es va detectar fa uns dies a Alemanya, on les autoritats van descobrir que més de 150 granges d’aquest país estaven comercialitzant com biològics ous que en realitat no ho eren. Les gallines que els posaven no es criaven a l’aire lliure i sense gàbia, com marca la norma sobre productes biològics, sinó que procedien de corrals tipus, segons els investigadors de la Fiscalia de Oldenburgo (Baixa Saxònia). El cas, encara que es tracta d’una cosa puntual, ha aixecat un gran enrenou en un dels països que més agricultura biològica consumeix. I si es revelen més infraccions, lamenten els productors europeus, l’escàndol pot arribar a danyar greument la imatge de tot el sector.

Un mercat que tracta precisament de convertir aquesta garantia de qualitat en la seva bandera. Orgànic, biològic o ecològic estan en la mateixa línia d’una producció diferenciada. Però cap d’aquests tres adjectius poden aparèixer associats a un producte (ni rebre les subvencions agràries especialitzades) sense que s’hagi acreditat que de veritat ho és. Per això, cal sol·licitar el segell europeu que avala aquests productes com biològics, i superar els controls dels organismes autoritzats. A Espanya, hi ha empreses certificadores privades, però són majoritàriament els consells reguladors dependents de les autonomies que vigilen el bon fer dels productors. Els tècnics, explica Margarita Camps, presidenta de Intereco – l’organització que agrupa les autoritats públiques de control espanyoles-, revisen les instal·lacions, les llavors, la terra, els productes que s’utilitzen, que en l’entorn no hi hagi cap font de contaminació (cultius transgènics veïns, per exemple).

Juan Serna, pioner en el desenvolupament d’aquest tipus d’agricultura i ramaderia, no creu, però, que els controls actuals siguin suficients. “L’agricultura ecològica s’ha posat de moda i per això s’han enganxat a ella grans grups o persones sense escrúpols que, de manera oportunista, només busquen el negoci al marge de la normativa oficial”, opina. Serna, que té cultius a Extremadura, creu que hi ha forats a la vigilància.

El subdirector de Qualitat Diferenciada i d’Agricultura Ecològica del ministeri del ram, Clemente Mata, creu en canvi que els controls actuals són adequats i suficients. Com Camps, el responsable d’Agricultura ressalta que els productes espanyols passen el doble de controls que altres. “S’exporta més del 80% del que es produeix i això implica que els exàmens són dobles, dins i fora de les fronteres espanyoles”, sosté.

La carn, els cereals o les olives procedents d’explotacions ecològiques espanyoles viatgen a Alemanya, Dinamarca, Itàlia o Suïssa. Un exemple: la despesa mitjana per persona i any en aquests productes és de més de 150 euros a Suïssa, 90 a Àustria i Luxemburg o 70 a Alemanya, enfront dels 6 euros a Espanya.

“En països com Suïssa o Alemanya es troben productes ecològics en gairebé totes les botigues. A Espanya consumir és un exercici de militància, perquè la distribució encara no està generalitzada”, apunta Francisco Casero, responsable del Consell Regulador d’Agricultura Ecològica d’Andalusia, el més gran d’Espanya.

Els productes orgànics són entre un 20% i un 40% més cars que els normals. Un preu que per a alguns és excessiu però que els experts justifiquen per les necessitats d’espai o alimentació especials en les produccions ramaderes o, en els productes agrícoles, per l’obligació d’usar adobs orgànics o productes fitosanitaris més cars. “A més, els rendiments són fins a un 30% inferiors als cultius amb un conreu convencional”, diu José Manuel Delgado, responsable de Medi Ambient de l’organització agrària UPA.

Extret de “El País”, 4 de març de 2013

A FONS (febrer 2013)

MAREA CIUTADANA 23F: no devem, no paguem!

Marea ciutadana unida contra les retallades i per una veritable democràcia

La pressió dels mercats financers, el deute il·legítim creat pel propi sistema financer especulatiu i les brutals polítiques d’ajustament dirigides contra la majoria de la societat, junt amb la corrupció i la pèrdua de legitimitat de les institucions estan causant al nostre país la major crisi de la democràcia de les últimes dècades.

La creixent desocupació, l’atac a la Sanitat i l’Educació públiques, als drets laborals i socials, al medi ambient, ens ha fet confluir en els carrers, en les marees ciutadanes, blanca, verda, roja, taronja, groga, negra, blava, violeta… defensant els nostres drets.

Una societat justa i viable només serà possible si la ciutadania s’uneix per a defensar els drets socials per sobre dels mercats i la política honesta i la justícia social per damunt dels interessos de les elits financeres.

La reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, sense cap consulta a la ciutadania, supedita tots els recursos de l’Estat al pagament d’aquest deute il·legítim a costa de retallar tots els serveis públics i de subhastar a preu de saldo el patrimoni de l’Estat. Aquesta reforma va suposar un “cop d’estat financer”, perquè lliga al govern primant el pagament del deute enfront de les obligacions pròpies d’un Estat Social i de Dret.

El 1981, després del cop militar, la ciutadania es va manifestar massivament en defensa de la Llibertat i la Democràcia. Ara, 32 anys després, cridem a tota la ciutadania, a totes les marees, assemblees, organitzacions i col·lectius a confluir en una jornada de mobilització el pròxim 23 de febrer en defensa d’una verdadera Democràcia, la Llibertat i els Drets socials. No al cop d’estat financer. No devem, no paguem.

Hi ha alternatives. Hi ha solucions:

– Per la Justícia social i ambiental

– Per la Transparència i la Democràcia participativa

– En defensa d’uns Serveis Públics i Universals

– Per una Auditoria Ciutadana del Deute. Contra el Deute il·legítim.

Més informació: http://notes.occupy.net/p/Lista_pads_marea_ciudadana_23F

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.