COSA NOSTRA: BREUS

GENER 2014

 Economia del bé comú

Han passat més de dos anys des que l’EBC (sigles per les quals es coneix el moviment Economia del Bé Comú) va aterrar a Espanya. Com a conseqüència del creixent interès d’aquest moviment, recentment s’ha constituït l’Associació Federal Espanyola per al Foment de l’Economia del Bé Comú i ara tenim el plaer d’anunciar la creació de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú.

El moviment internacional representat en més de 20 països compta avui en dia amb unes 1400 (vegeu pàgina web) empreses simpatitzants de totes les mides, des autònoms o micropimes amb 1 treballador fins organitzacions que superen els 2000 treballadors. A més s’han sumat més de mig centenar de polítics, institucions públiques, bancs, així com municipis i regions. Sense oblidar les 171 associacions que, d’una manera o altra, vinculen la seva activitat als criteris de l’Economia del Bé Comú.

L’EBC és un projecte econòmic obert a les empreses i promogut pel professor austríac Christian Felber i més de 1000 voluntaris compromesos amb la difusió i evolució d’una veritable economia sostenible i alternativa als models del capitalisme i el comunisme que han quedat obsolets. Es regeix per una sèrie de principis bàsics que representen valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat i compassió, entre d’altres.

El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la democràcia amb tots els agents econòmics. L’avaluació d’aquests valors pot permetre al consumidor escollir els producte. Per als defensors de l’EBC, aquelles empreses guiades per aquests principis han d’obtenir avantatges legals que els permetin sobreviure, enfront dels valors del lucre i la competència actuals.
www.economia-del-bien-comun.org 

BHUTAN Only organic

Bhutan, un país amb uns 750.000 habitants, es convertirà abans del 2020 en el primer del món en el qual tots els seus aliments es conrearan amb pràctiques d’agricultura ecològica. En aquesta data estarà prohibida la venda de pesticides i herbicides químics. Els agricultors bhutanesos utilitzaran per als seus cultius únicament adobs orgànics naturals, obtinguts de la seva ramaderia, i cap producte químic artificial.

Actualment gran part de la seva agricultura és orgànica. La intenció del govern per mantenir la producció d’aliments sense químics és augmentar les terres de regadiu i usar varietats locals que són resistents a les plagues .

DESEMBRE 2013

foto mandela

NOVEMBRE 2013

GIULETTA Cafeteria KM0. Plaça Tetuan, 4

El passat divendres 27 de setembre, es va inaugurar Giulietta, la primera cafeteria-pastisseria km0 a Barcelona. Tots els productes per l’elaboració dels pastissos i làctics procedeixen de productors de proximitat, que estan dins del projecte Km0 d’ASAJA.

Giulietta Cafè és un lloc blanc i lluminós, on només entrar et venen ganes de tastar el que hi ha i quedar-te a xerrar o a treballar una estona en alguna de les seves taules, aprofitant que disposen de Wifi. Pots gaudir de diferents tipus de pans, sucs naturals, batuts, entrepans, sandvitxos, pastissos artesanals, berenars i dinars saludables. Al migdia hi ha un plat que varia cada dia i és a molt bon preu. I si no es disposa de temps, tota la carta la preparen per emportar-se. I la novetat és que es pot anar acompanyat de la canalla, per què hi ha una sala amb tot tipus de joguines per ells.

El nou número de la revista The Ecologist glossa alguns dels mals de l’educació convencional i proposa alternatives.

La nova i denominada Llei Wert empitjorarà les coses en l’educació a Espanya. Ara bé, tampoc és que fins ara les coses hagin funcionat molt bé. Finlàndia és un referent. Allà tot funciona d’una manera molt diferent de la promulgada pel nostre sistema educatiu. I els resultats són immensament millors. Està clar que el nostre sistema educatiu convencional no funciona. I amb la Llei Wert tot anirà a pitjor: competitivitat, consumisme, elogi del neoliberalisme… ¿Volem que els nostres fills siguin màquines de fer diners i de consumir o volem que siguin bones persones, amb gran capacitat d’empatia i amb dinamisme i creativitat pròpia?  ¿Ens interessa que aprenguin a repetir dades com lloros o que vagin adquirint saviesa? D’altra banda, què mengen els nostres fills en els menjadors escolars convencionals? A totes aquestes i a moltes més preguntes respon el nou número de la revista d’ecologia profunda The Ecologist. El materialisme pedagògic és un dels pitjors mals que assola Occident … i tot el planeta .

Els webs de Diagonal, Kaosenlared, Arainfo, La Directa, Ràdio Klara, Periodisme Humà i Infolibre, entre d’altres, estan sent afectades per una sèrie d’atacs informàtics.

Des del passat dia 12 d’octubre, les pàgines web de diversos mitjans de comunicació i col·lectius socials d’esquerres han patit atacs cibernètics que han suposat que hagi estat impossible visitar-les intermitentment. L’hostilitat va començar a les 00:00 hores del dia de la “Festa Nacional d’Espanya” i ha estat reivindicada per grups d’extrema dreta.

En els següents dies, s’ha continuat registrant una sèrie d’atacs DDoS, atacs distribuïts de denegació de servei (per les seves sigles en anglès). Un DDoS consisteix bàsicament en que molts ordinadors es comuniquin amb un sistema informàtic de manera simultània- per exemple, visitar una pàgina web o una xarxa i sol·liciten determinades dades- fins aconseguir que aquest es saturi i deixi d’estar accessible. Per assolir la capacitat de computació necessària per inundar els servidors amb suficients peticions, s’utilitzen botnets: xarxes d’ordinadors que es controlen de forma remota. En ocasions aquests ordinadors són “zombis”, han estat infectats per un virus informàtic i els seus propietaris ni tan sols saben que estan contribuint a generar aquest trànsit de dades. Existeixen serveis de lloguer de botnets i els DDoS succeeixen contínuament en milers de webs, en gran part obra d’empreses que fan xantatge als altres demanant diners a canvi de cessar la inundació de peticions.

El 13 d’octubre, el col·lectiu de contrainformació Kaosenlared rebia un
mail en el qual un grup feixista s’atribuïa l’autoria d’un atac que
era dirigit específicament al seu web. Pel camí s’han vist afectades nombroses pàgines de col·lectius socials i polítics que comparteixen servidors. L’equip de Nodo50, un proveïdor de serveis d’Internet orientat a moviments socials, ha
detectat que més de 32.000 ordinadors han participat en els atacs;
alguns provenen de botnets situats a la Xina, el lloguer pot arribar a
els mil euros l’hora, i altres de xarxes europees.

La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) i l’Associació de la Premsa de Madrid (APM ) va emetre un comunicat de rebuig als atacs “a diversos mitjans de comunicació digitals” en què instaven el Govern a prendre mesures.

Col · lectiu Editor d’ DIAGONAL

OCTUBRE 2013

L’empresa britànica Oxitec sol·licita autorització per alliberar mosques transgèniques a Tarragona

El Govern i la Generalitat van rebre la sol·licitud a principis d’aquest any però no s’ha obert a consulta i participació pública. Es tractaria del primer cas d’alliberament d’animals transgènics en territori europeu. L’experiment amb mosca de l’olivera transgènica implica greus riscos ambientals i per a la producció olivarera a la zona.

Més informació: Amigos de la Tierra y GeneWatch. Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

 

Aviat estarà als quioscos la nova versió de The Ecologist, el número 55, íntegrament dedicat a l’escola (“Més enllà de la Llei Wert“) i a altres formes d’educar.

Mentrestant, ja podeu degustar, en versió electrònica, el suplement BioCultura Informació, que va a les pàgines interiors de l’esmentada revista The Ecologist.
En aquest número destaquem les entrevistes amb el permacultor Eugenio Gras, MIguel Alcaide (TV Bio), el cineasta José López, la cantant Amparo Sánchez (pel seu treball al costat de l’àvia Margarita), l’article sobre alimentació de Mercedes Blasco i el reportatge sobre l’empresa d’oli ecològic Agrisanz.

Pots accedir al nou número de BioCultura Info clicant aquí.

Bones notícies,bones idees…

Fundació Onyar- La Selva. Revolució social i “bio”

La Fundació Onyar – La Selva va néixer l’any 2005 a Girona a través de la fusió de dues entitats socials anteriors: l’Associació per a la Inserció Sociolaboral (1992) i Raft3 (2000). És una entitat social que treballa en l’àmbit de la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat, trastorn mental o en risc d’exclusió social. Gestiona dos centres especials d’ocupació en els municipis de Quart (Gironès) i Riudellots de la Selva, amb 86 treballadors, 70 d’ells dels col·lectius de referència.


Davant la crisi, i per diversificar les seves activitats, la fundació va entrar en contacte amb productors agroecològics de les comarques de Girona per distribuir aliments ecològics a les escoles, i va iniciar la producció de planter ecològic.
Van continuar després amb el bolet xiitake, i més tard van iniciar la distribució d’altres aliments “eco” de proximitat. Fa 6 mesos han iniciat la producció i venda de pasta fresca ecològica ( ravioli , tortellini , etc . ) sota la marca “La fresca d’Onyar”.

La crisi de les activitats tradicionals (construcció, indústria, etc.) i també la seva pròpia experiència els ha portat a buscar la confluència d’allò social i allò ambiental, dues cares de la mateixa moneda. L’alimentació ecològica és un sector emergent a tot Europa i com més s’aprofundeixi la crisi d’aquest capitalisme depredador més haurem de buscar altres valors i alternatives en l’agricultura social i ecològica, en l’economia social, en el producte i comerç local, a la cooperació …

El seu president Antonio Ruiz respon :

Vostè diria que la seva fundació pertany a l’economia del bé comú?
Si l’economia del bé comú consisteix a treballar per satisfer les necessitats personals i col·lectives des de valors com la cooperació, solidaritat i ajuda mútua, producció i consum de proximitat, responsabilitat social, igualtat de drets per a tots i llibertat i democràcia per lluitar per ells, SÍ..

Hi ha alternatives a l’economia depredadora del capitalisme sense humanitat?
Una altra economia i una altra societat són possibles i necessàries, basades en la cooperació, la igualtat i la democràcia real. Una economia en què el capital estigui subordinat i al servei del treball i de les necessitats individuals i col·lectives, on es reparteixin equitativament el treball i els seus fruits, basada en l’autogestió de les empreses pel conjunt dels treballadors, amb una banca al servei de l’economia i dels ciutadans, i en la qual els recursos i serveis bàsics estiguin controlats per institucions democràtiques. L’experiència demostra que la democràcia política és una ficció sense una democràcia econòmica real i sense un control efectiu per part dels ciutadans. Embrions d’aquestes alternatives són l’economia social solidària i el sector no lucratiu, el comerç just, les empreses cooperatives, la banda ètica, etc.

Quins valors afegits signifiquen per a vosaltres els aliments ecològics?
Actualment hem de pagar per produir aliments ecològics sense utilitzar productes nocius per a la salut i el medi ambient (taxes del CCPAE, etc.). Contràriament, l’Estat hauria d’incentivar i ajudar la producció ecològica i la seva distribució local, ja que en perspectiva és més sostenible i barata, evita la contaminació, millora la salut humana i ens educa en valors d’espècie, per sobre del creixement econòmic fictici i destructiu, com ens demostra la crisi actual. L’alimentació ecològica ens ensenya a treballar i viure d’una altra manera i ens ajuda a transformar la societat.

Com veu el futur de la fundació d’aquí a deu anys?

Depèn de què siguem capaços de sortir d’aquesta crisi fent d’ella un motor de canvis positius, de que poc a poc les noves activitats del nostre centre especial d’ocupació es consolidin i siguin viables (superant les pèrdues inicials), que el sector de l’economia social solidària s’articuli i pugui fer front als nous reptes: especialment que siguem capaços de produir i vendre aliments ecològics de qualitat a un preu assequible per a la majoria de la població, i de normalitzar el seu consum. Però això també depèn que la gent es vagi conscienciant i valori no només el baix preu sinó el conjunt de valors, costos i beneficis inherents a cada producte, i que busqui, compri i consumeixi els productes i serveis del sector social.

Extret de l’entrevista de Toni Cuesta (Asociación Vida Sana)

 Fundació Onyar-la Selva
www.onyarlaselva.org

SETEMBRE 2013

Va de llibres (petits)

Us recomanem un parell de llibres: “Mucha gente pequeña” de Gustavo Duch i “Lletra petita” de Jordi Bigues, una guia, amb moltes il·lustracions, de com vivim i de la despesa energètica que comporta. Per a  saber si som tan ecologistes com creiem…

EGIPTE: Una jove de 15 anys ha inventat un mètode per a transformar els plàstics en combustible.

Una adolescent egípcia, Azza Abdel Hamid Falad, ha creat un catalitzador capaç de transformar els residus plàstics en combustible. Podria ser una aportació milionària per a l’economia del seu país: generaria fins a 78 milions de dòlars anuals, si es reciclessin un milió de tones de plàstic.

 Azza Abdel Hamid va aconseguir descompondre els polímers plàstics i els transformà en matèria primera per produir biocombustibles. La novetat és que utilitza aluminosilicat, un catalitzador de baix cost, però d’alt rendiment que produeix gasos como el metà, etanol i propanol, a més de descompondre els residus.

MONSANTO: La rendició

El president i director executiu de Monsanto per Europa va anunciar que retirarà totes les peticions pendents d’aprovació per introduir nous conreus genèticament modificats en la Unió Europea. A principis de l’any passat fou el gegant químic alemany BASF qui va abandonar el mercat europeu.

Malgrat la intensa tasca de lobby i la gran influència de la companyia Monsanto, a Europa només ha aconseguit l’aprovació d’un cultiu comercial, el blat de moro MON 810. No ha aconseguit convèncer als consumidors, agricultors i governs de la UE, que han anat establint moratòries sobre aquest blat de moro. El MON 810 només es conrea a gran escala a l’Estat espanyol. 

A més d’aquest conreu comercial, Monsanto i altres empreses biotecnològiques com Syngenta, Bayer o Pioneer exerceixen una gran pressió per realitzar experiments a l’aire lliure amb noves varietats transgèniques. L’Estat espanyol acull el 67% d’aquests experiments sense transparència ni control. Amigos de la Tierra celebra la decisió de Monsanto, però lamenta que no es retiri del tot.

 VOLUNTARIS en granges ecològiques

WWOOF Espanya és una associació sense ànim de lucre que es crea arrel de la col·laboració amb diferents associacions WWOOF internacionals i que pretén servir als voluntaris (wwofers) i granges o pobladors rurals que treballen principalment amb mètodes ecològics i sostenibles.

Una de les activitats que WWOOF Espanya es planteja és servir de coordinador de l’oferta de granges que accepten ajuda voluntària i la demanda de voluntaris (wwofers) que desitgen experimentar i ajudar en un entorn rural.

Més informació a: http://ruralvolunteers.org/WHOSTS/

 

La revista sobirania alimentària presenta un monogràfic sobre l’aigua

En el següent enllaç trobaràs articles sobre l’ús de l’aigua en l’agricultura, les bondats i inconvenients de diferents sistemes agrícoles i advertències als riscos de privatització de l’aigua, entre altres.

http://revistasoberaniaalimentaria.files.wordpress.com/2013/08/sabc-n14.pdf

 Algunes dades:

§         El planeta s’està quedant sense aigua dolça, i sense ella la vida és impossible.

§         Un habitant urbà consumeix tres vegades més aigua que un habitant rural.

§         Una persona alemanya consumeix nou vegades més aigua que una de l’Índia.

§         El 2008, una de cada cinc persones en el món ja no tenia accés a aigua potable segura i es preveu que el 2025, el promig mundial d’abastiment d’aigua per habitant disminuirà en un terç, fent que dos terços dels habitants del planeta s’enfrontin a l’escassetat d’aigua.

§         L’agricultura representa un 70% de l’aigua que s’extrau.

§         A l’Estat espanyol, segons càlculs del Ministeri de Medi Ambient, l’any 2050 la temperatura pujarà 2,5ºC, les precipitacions es reduiran un 10% i la humitat del sòl disminuirà en un 30%.

L’ONGD CERAI (Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional) proposa activitats del turisme alternatiu per a aquest estiu. (maig 2013)

Les activitats de turisme responsable que es duen a terme des de CERAI són una recent iniciativa de turisme que beneficia la població d’acollida. És una eina per al desenvolupament del poble, un intercanvi directe entre els turistes i els actors locals. A més d’una activitat sostenible que limita l’impacte sobre el medi ambient, el viatger té l’oportunitat de descobrir l’autèntica realitat d’un país, establint una relació més sana i equitativa amb els autòctons.

Des de les estades solidàries de CERAI s’invita al turista a conèixer el Marroc de primera mà a través de la gent i el seu medi. Es tracta d’un programa original, ple d’experiències inoblidables i vivències compartides amb la cultura que es visita: conviure d’una manera autèntica amb la població de la zona, endinsar-se a comprar productes locals, dormir en una casa pagesa de les muntanyes del Rif, assaborir les delicioses receptes tradicionals i passejar per majestuosos entorns rurals, lluny encara de la contaminació i el sarau turístic convencional.

Més informació: http://cerai.org

 Penyora fiscal (maig 2013)

La Crida a la desobediència civil pels drets ciutadans i contra la dictadura financera promou la penyora fiscal, una acció de desobediència civil que pretén aconseguir una Administració pública transparent, base d’una gestió democràtica i participativa dels recursos públics, lliure de les imposicions del sector financer i d’altres grups de pressió.
Consisteix en retenir, com a penyora, una quantitat de la declaració de la renda (d’1 € a la totalitat dels diners que correspongui ingressar; els promotors proposen 20 € com a quantitat simbòlica), ingressant-la a la banca ètica o a la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat, fins que l’Administració compleixi la seva obligació de transparència total. Un cop s’aprovi la llei de transparència i es comenci a aplicar amb garanties, s’alliberarà la penyora, fent l’aportació a Hisenda.

Més informació a www.cridadesobediencia.cat.

 Névoa i Orlando (maig 2013)

Dijous 16 de maig, alguna gent aixadenca ens varem trobar a La Casa Portuguesa per assistir a la trobada amb la Névoa, nom artístic de la nostra companya Núria Piferrer (UF 74), al voltant del seu últim disc Orlando. La referència al fascinant personatge de Virgínia Wolf, que va néixer a l’Anglaterra d’Isabel I com a home i va morir a l’època victoriana com a dona, inspira la tria de cançons que tenen el tret comú del canvi que pateix algú que ha passat per un moment traumàtic a la seva vida i que el transforma per sempre. Un incident inesperat ens va fer gaudir d’un concert extraordinari de veu i percussió.

Segur que hi haurà més oportunitats; no cal perdre-se-les. Qui avisa no és traïdora.

www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=HLrZZcm5g9A

Allò que amaga la nostra nevera (abril 2013)

Acaba de sortir l’últim fruit de la famosa i prolífica intel·lectual Araceli Caballero (uf 15 de l’Aixada). Es tracta d’un informe sobre les coses del menjar i la seva cara oculta, amb el títol “Allò que amaga la nostra nevera”. Ella només ha fet l’informe, però profes, educadores i altres interessats poden trobar també activitats interessants. Available en català, euskara, galec, anglès, i fins i tot castellà.

 Foto acció No vull transgènics

Una de les activitats d’aquesta setmana de lluita contra els transgènics, del 15 a 21 d’abril, és la foto acció No vull transgènics“, amb la qual es vol mostrar el rebuig als transgènics que hi ha a l’Estat espanyol.

Entra al blog http://noquierotransgenicos.wordpress.com/ i trobaràs totes les instruccions de l’acció. Consisteix en fer una foto, individual o de grup, amb algun missatge que expressi clarament que no vols transgènics. Pots crear el teu propi cartell o la teva forma d’expressar el NO als transgènics, o pots utilitzar el cartell que et proposem al blog. Després, envia-les a l’adreça fotosnoquieroomg@gmail.com. Si tens compte de Twitter envia també la teva foto utilitzant el hashtag # TransgénicosNO

 Els missatges rebuts es lliuraran el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient durant la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària i li direm que NO VOLEM TRANSGÈNICS A ESPANYA!

Amics de la Terra, CECU, COAG, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Plataforma Rural.

 Banc de Recursos per un consum conscient i transformador. CRIC(Revista Opcions)

 Ajuda’ns a desenvolupar eines virtuals per transformar el model de consum!

Volem inspirar-nos, visibilitzar, enxarxar-nos, donar respostes i, en definitiva, facilitar canvis tant personals com col·lectius en el model de consum, i volem fer-ho a través d’allò que millor sabem fer: posar a disposició de la gent informació i recursos pràctics.

Més de 2.000 iniciatives transformadores mapejades a nivell estatal; guies pràctiques de consum conscient per a diferents àmbits de la vida quotidiana; materials i recursos de sensibilització; espais de reflexió col·lectiva sobre el canvi social… Tot això es podrà trobar en el nou espai participatiu i de consulta en línia de la web d’Opcions.

Des del CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), a través de la revista Opcions (www.opcions.org/revista), portem més d’11 anys investigant i fent xarxa per posar a disposició de tothom recursos pràctics per tal d’anar afavorint canvis en la manera en què consumim i satisfem necessitats, per avançar cap a maneres de viure més sostenibles i justes.

Fins ara el nostre principal mitjà per fer-ho ha estat la publicació de la revista en paper, i ara volem anar més enllà per fer arribar més lluny el nostre missatge, i per això oferirem informació i eines pràctiques i dinàmiques a través del món virtual.

Més info: http://goteo.org/project/recursos-opcions

Nou llibre “Vivir con menos” (març 2013)

Cada un dels àmbits de la nostra vida està envoltat de tot tipus de materials. Alguns són naturals. Altres són sintètics. Com s’extreuen? Què comporta aquesta extracció? Es poden reciclar o són biodegradables o, per contra, creen residus … perillosos? A aquestes preguntes respon “Viure amb menys”, de Miguel Moro, editat per l’Editorial Paranimf.

L’obra es divideix en aquests àmbits: l’aigua, l’energia, l’alimentació, el transport, els residus que generem. El llibre dóna respostes senzilles de llegir i d’entendre i les acompanya amb gràfics, dibuixos i estadístiques.
Realment, ¿gastem més energia i més recursos dels que necessitem? Ens temem que sí. Però es pot viure d’una altra manera més estalviadora, més sostenible, menys malgastadora.

 Alerta!: l’herbicida més utilitzat al món és més tòxic del que es pensava (març 2012)

El glifosat és la “substància activa” del Roundup, l’herbicida més utilitzat al món i propietat de la coneguda multinacional Monsanto. A l’Estat espanyol ha estat promogut com a “herbicida benigne”, però els seus efectes sobre el medi i els éssers vius poden ser molt greus, sobre tot si tenim em compte que el seu ús està generalitzat en sistemes agraris emblemàtics com les oliveres andaluses, els tarongers valencians, i d’altres cultius molt freqüents a la Península, així com a sèquies de reg, patis escolars, i jardins públics. Diferents estudis han demostrat la toxicitat del glifosat, essent els més recents els publicats l’any passat pel grup de Prof. Séralini, de la Universitat de Caen (França), que mostraven la toxicitat tant de l’aigua de l’aixeta contaminada amb Roundup com dels aliments de plants ruixades amb aquest herbicida.

Però el darrer estudi d’aquest grup, publicat a la revista científica “Toxicology”, mostra, amb 9 herbicides que contenen glifosat (inclòs el Roundup de Monsanto), l’alta toxicitat d’un component anomenat POE-15 (tallowamina polietoxilada).
Tot i que les etiquetes dels herbicides sovint no esmenten la presència de components addicionals com la POE-15, aquests són fonamentals com a adjuvants en el funcionament de l’herbicida, ja que dissolen les superfícies amb cera de les plantes i les membranes de les cèl·lules vives, i permeten la penetració de l’herbicida en els teixits de les plantes. Per tant, aquestes substàncies poden afectar a totes les cèl·lules vives, incloent-hi les humanes. No és admissible que la composició exacta del Roundup estigui classificada com a confidencial, com tampoc ho és que els adjuvants sovint estiguin classificats toxicològicament com a “inerts”.

L’estudi abans esmentat mostra una toxicitat addicional dels herbicides analitzats del tipus Roundup en comparació amb la ja coneguda toxicitat del glifosat. Però, per tal de declarar com a “segur” l’ús dels herbicides tipus Roundup, les agències sanitàries i ambientals oficials i les empreses fabricants d’aquests productes avaluen els seus efectes en assaigs amb mamífers utilitzant només el glifosat, sense adjuvants, però no els efectes de l’herbicida comercial “complet” incloent-hi substàncies com la POE-15. Per tant, totes aquestes avaluacions, així com les recomanacions de nivells màxims autoritzats de residus d’herbicides que resulten d’elles, són clarament insuficients.

El glifosat, en les seves diferents formulacions comercials, com el Roundup, s’ha estén per tot el món gràcies als cultius transgènics perquè una de les modificacions genètiques més freqüents és, precisament, la que els fa resistents a aquest herbicida. Així, al ruixar una camp d’aquestes varietats amb glifosat moren totes les plantes excepte les transgèniques.

15 – 22 d’abril: VI Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària

S’acosta el 17 d’abril, dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, l’ASAC convoca la setmana de lluita per la Sobirania Alimentària, que enguany arriba a la sisena edició.Aquest cop la temàtica principal serà la instal·lació de nova pagesia als espais agraris. Des de les comarques barcelonines, es prepara una jornada per al dia 20 d’abril, que consistirà en un seguit de marxes/bicicletades que sortiran des de diverses parts del territori metropolità fins a confluir en un espai agrari recuperat del Vallès, amb un projecte agroecològic darrera. També es celebrarà en el marc de la Fira per la Terra, el primer Mercat de Pagès a Barcelona. 

 Contra el sistema alimentari industrial i tots els desastres que comporta…

Visca la terra agrària, la pagesia i l’agroecologia!!

Transformem els nostres sistemes alimentaris!!

Lluitem per la Sobirania Alimentària dels pobles!!

Transport sostenible: bicis de fusta (febrer 2013)

Des de fa ja més de deu anys, Matías Flocco

improvisa i esquematitza els seus sons, les seves

idees i els seus projectes amb materials que per a

molta gent no són sinó deixalles: restes de pintures, fustes i ferros que acaben a les seves mans convertint-se en mobles, obres pictòriques i ara bicicletes!

És difícil de creure però tota aquesta fusta que ha estat rebutjada al carrer torna a tenir una nova vida quan passa pel “Taller Salvador”. El primer pas és la recol·lecció. Una vegada en el taller se selecciona el material, se li treuen els claus i s’emmagatzema esperant el moment just per al seu ús.

Dissenyar i construir amb materials reciclats és totalment diferent de qualsevol altra experiència, són les peces les que indiquen com es durà a terme el procés de construcció; la intenció és sempre optimitzar al màxim el material i combinar-lo de forma estètica. La bicicleta de fusta, per exemple, està construïda amb fusta de Pi Tea de 1930 d’un pis antic, les seves incrustacions són de banús de Madagascar sobrants d’una fàbrica de guitarres, els parafangs estan realitzats amb fusta de palets emprant una tècnica de multilaminat.

Mes informació: http://vimeo.com/53950230 o www.matiasflocco.com.ar

One thought on “COSA NOSTRA: BREUS

  1. Romaine

    I read a lot of interesting posts here. Probably you spend a lot of time writing, i know how to save you a lot of time, there is an online tool that creates unique,
    google friendly posts in seconds, just type in google – k2seotips unlimited content

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.